Updike, gran cronista de la classe mitjana

La seva eterna cara de nen entremaliat i pícar ideant alguna malifeta, traslluïa el seu talent innat per a la literatura, des d’una joventut primerenca en què escrivia relats encoratjats per la seva mare, un talent que li va permetre resistir en els últims anys en què els seus llibres van ser menyspreats i ignorats per la crítica, que a partir de la seva mort, el 2009, va recompondre la seva anàlisi i ha anat establint en els últims anys un just reconeixement al treball narratiu de John Updike.

L’escriptor mai es va rendir en la seva tasca literària, convençut del seu talent narratiu, i sempre va mantenir el seu treball al nivell que l’exigència requeria, abordant pràcticament tots els gèneres, de la poesia a l’assaig, passant per la dramatúrgia, el relat i fins i tot llibres infantils i, amb especial rigor, la novel·la, gènere que li va permetre els seus millors èxits.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

Com en les enquestes, va crear el seu prototip, que va dibuixar amb sagacitat i fina ironia i protagonista de les seves històries. Aquest prototip era el matrimoni de raça blanca, protestant, enclavat en la classe mitjana i disposat a creure’s protagonista del somni americà. En la famosa saga de novel·les sobre el seu gran personatge Harry Conejo, a qui va dedicar mitja dotzena de llibres, Updike retrata implacablement aquesta parella prototip, a la qual fa enfrontar-se a la dura realitat de la falsedat d’aquest somni ‘made in USA’.

En els relats curts, Updike també té una parella ideal. Són els Maple. El 1956, l’escriptor va publicar el primer relat protagonitzat per aquest jove matrimoni format per Richard i Joan Maple. Al llarg de vint anys, Updike va anar explicant les vicissituds d’aquesta parella que, com tantes, passa de l’enamorament i la passió al descoratjament, l’avorriment i el fàstic que finalment desemboca en separació.