La gran epopeia romana de Gibbon

En el seu afany per rescatar en bones edicions grans clàssics del passat, l’editorial Alba s’ha atrevit en aquesta ocasió amb la monumental ’Història de la decadència i caiguda de l’Imperi Romà’ de l’historiador britànic Edward Gibbon (1737-1794).

Les milers de pàgines monumentals es presenten per al lector dels nostres dies en l’edició abreujada que el 1952 va realitzar el nord-americà Dero Ames Saunders, tasca de poda que conserva la fluïdesa amb què Gibbon va impregnar la seva narració i que, a títol d’exemple, prescindeix entre altres elements d’una quarta part de l’obra, consistent en notes al peu de la pàgina de les quals només se’n conserven unes quantes, així com d’alguns capítols que s’aparten de la narració principal.

En resum, ofereixen al lector, en un sol volum condensat, el que Gibbon va exposar en sis sense que en cap moment estiguem davant un indigest rescalfat.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

La ‘Decadència i caiguda’ de Gibbon és una de les pedres angulars de la Historiografia de tots els temps i s’ha convertit en un clàssic, en absolut encartonat després de l’arribada d’estudis posteriors. Des de Marc Aureli fins a la caiguda de Constantinoble, l’historiador ens mostra el procés de destrucció de l’imperi més poderós del món antic.

Un dels encerts d’aquesta obra per al lector modern és la manera en què l’autor ens explica la Història. No estem, cal recordar-ho, davant un historiador del nostre temps, per al qual prioritza l’exposició neutral de les dades. Per contra, Gibbon, a molts passatges, es mostra novel·lesc i apassionat, cosa que impregna el text d’aires literaris molt saludables per a una lectura tan densa. Una feina de gairebé 20 anys d’investigació que va marcar la Historiografia mundial, en una assequible edició en espanyol.