La Berlinale canvia de plans i prepara una edició virtual, segons mitjans

La Berlinale canviarà de plans i renunciarà a celebrar una edició presencial davant l’empitjorament de la pandèmia de coronavirus a Alemanya, que ha obligat a ajornar el festival de cine fins al març amb un format completament virtual, segons una exclusiva de la revista ‘Variety’.

El mitjà d’informació cinematogràfica i el diari ‘The Hollywood Reporter’ van citar aquest dimecres fonts pròximes a l’organització que asseguren que s’ha descartat completament la celebració en persona. L’anunci oficial arribarà a finals d’aquesta setmana, asseguren.

A més, la Berlinale ajornarà les dates inicialment previstes, de l’11 al 21 de febrer del 2021, a d’altres a principi de març. L’esdeveniment paral·lel a la mostra, l’European Film Market (EFM), seguirà els mateixos passos.

Fins ara, l’organització estudiava un segon pla per celebrar el festival a l’abril, però finalment s’ha descartat perquè les institucions públiques alemanyes que el financen no volen comprometre’s a uns costos que voregen els 30 milions d’euros (uns 36 milions de dòlars) –segons ‘Variety’–, sense tenir certesa de quina serà la situació llavors.

Entre altres raons, el diari va esgrimir que moltes sales de cine europees esperen l’arrencada de la primavera per obrir els negocis i no volen llogar els seus espais per a esdeveniments com aquest davant la hipotètica arribada de grans estrenes.

El Govern alemany ha decretat un enduriment de les mesures per contenir la propagació del virus que inclou el tancament d’escoles i negocis no essencials.

Notícies relacionades

El bon ull de la Berlinale

Mor als 79 anys Eduard Carbonell, exdirector del MNAC

La Berlinale és un dels principals festivals cinematogràfics del món, i un dels més primerencs, que anualment acull pel·lícules i convidats de més d’un centenes de països. L’any passat va ser un dels pocs que es van organitzar en circumstàncies normals, tot just unes setmanes abans que l’esclat de la pandèmia paralitzés el món sencer.

Altres trobades, com el Festival de Sant Sebastià, la Biennal de Venècia o la Seminci de Valladolid es van celebrar a l’estiu i tardor amb una edició que va combinar el format virtual amb petits esdeveniments amb un aforament molt limitat i sense públic, abans que la segona onada de casos tornés a tancar Europa.