El bon ull de la Berlinale

El Festival de Cine de Berlín afronta a partir d'avui la seva 65a edició traient pit. Dues de les pel·lícules que van formar part del seu palmarès l'any passat, Boyhood i El gran hotel Budapest, aspiren ara a obtenir l'Oscar en les principals categories dels premis. En altres paraules, els programadors de la Berlinale tenen bon ull. I el menú fílmic que han preparat per als pròxims deu dies inclou una mica de tot: autors de pes, compromís polític, molt toc femení i, com ja és habitual en els festivals de cine, un bon grapat de pel·lícules protagonitzades per James Franco 

-considerant el ritme en què treballa aquest actor, es podria dir que  deu diners al fisc-. Aquests són alguns dels plats cinematogràfics més destacats.

CINEASTES CONSAGRATS

Un quartet de fills predilectes

Hi ha cineastes per a qui les portes del certamen berlinès sempre estan obertes, bé perquè cauen en gràcia bé perquè van ser guardonats en el passat. Aquest últim és el cas de Terrence Malick, que va obtenir l'Ós d'Or gràcies a La delgada línea roja (1998) i que ara, només tres anys després d'estrenar To The Wonder

 

-per als seus estàndards això és anar de pressa-, presenta Knight of Cups. No és probable que es deixi veure pel festival; recordem que no concedeix una entrevista des de 1973. Tampoc l'iranià Jafar Panahi hi farà acte de presència, però en el seu cas el motiu no és la timidesa, sinó la llei: el 2011 va ser condemnat a sis anys d'arrest domiciliari pel règim d'Ahmadinejad. Panahi ja té dos Óssos de Plata gràcies a Offside (2006) i Pardé (2013), i qui sap si tornarà a sucar en el palmarès amb la seva nova pel·lícula, Taxi.

Wim Wenders també té un Ós -de plata, en aquest cas- a la seva vitrina, i aquest any se n'hi concedeix un altre -d'or- en reconeixement a la seva carrera. Així mateix, el director alemany presenta -fora de concurs- el drama Every thing will be fine, que ens ofereix James Franco en estat turmentat. I esmentem finalment Isabel Coixet, que encara no té óssos però que aquest any ha estat convidada pel certamen per sisena vegada, i ni més ni menys que per inaugurar-lo aquesta tarda amb la pel·lícula Nadie quiere la noche.

HISTÒRIA RECENT

Passejades per la memòria alemanya

La Berlinale ha mostrat sempre interès pel cine amb missatge polític, i en particular per pel·lícules dedicades a explorar la memòria recent d'Alemanya. Aquest any, per exemple, veurem 13 minuts, en què el germànic Olivier Hirschbiegel rememora l'atemptat fallit contra Hitler que Georg Elser va portar a terme l'any 1939. Fora de concurs es presenta Woman in Gold, la història d'una supervivent de l'Holocaust, a qui dóna vida Helen Mirren, que es va enfrontar durant una dècada al Govern austríac per recuperar un quadro de Gustav Klimt que els nazis havien robat a la seva família. I a As We Were Dreaming un altre cineasta alemany, Andreas Dresen, retrata la vida a Leipzig després de la caiguda del mur de Berlín.

PES FEMENÍ

Una augmentada presència de dones

Que, com dèiem, sigui una dona cineasta justament l'encarregada d'inaugurar la Berlinale -només és la segona vegada que així passa en els seus 65 anys d'història-, només és un senyal més de l'afany mostrat pel certamen aquest any per ampliar la presència femenina. En la competició hi ha més títols dirigits per dones -concretament tres- del que és habitual, i també un bon nombre de pel·lícules consagrades al lluïment de les seves actrius protagonistes: precisament a Nadie quiere la noche, la francesa Juliette Binoche s'enfronta a les forces de la naturalesa més gèlida a la pell de l'escriptora i exploradora Josephine Peary; Nicole Kidman, per la seva part, es posa a la pell de la viatgera Gertrude Bell -una cosa així com la versió femenina de Lawrence d'Aràbia- en el nou treball de Werner Herzog, Queen of the desert, que també protagonitzen Robert Pattinson i sí, una altra vegada, James Franco; i Léa Seydoux és l'heroïna titular de la nova versió de Diario de una camarera que el belga Benoit Jacquot ha tingut la gosadia de dirigir malgrat que ja n'existeixen dues versions de Jean Renoir i Luis Buñuel.

MITES DE LA TELE I LA MÚSICA

Un trio d'artistes visionaris

Vince Gilligan, creador de la mítica telesèrie Breaking Bad, es passejarà per la mostra amb un parell d'episodis de l'spin-off Better Call Saul sota el braç; i Matthew Weiner, creador de la no menys mítica telesèrie Mad Men, farà el mateix amb la seva nova pel·lícula, la comèdia Are You Here, a més de formar part del jurat. I si parlem de mites no podem oblidar-nos del mateix Brian Wilson, alma mater dels Beach Boys: visitarà el certamen per promocionar el biopic Love & Mercy, que repassa la seva convulsa vida.

EN ESPANYOL

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Nodrit pilot de creadors hispans

Isabel Coixet no és l'única cineasta de la competició que parla espanyol; també el guatemalenc Jayro Bustamante -la seva és una nacionalitat que debuta a la Berlinale en aquesta edició-, que presenta Ixcanul, i els xilens Pablo Larraín i Patricio Guzmán, que estrenen, respectivament, El club -sobre les misèries de l'Església catòlica- i El botón de nacar --sobre els crims portats a terme pel dictador Augusto Pinochet-. També en les seccions paral·leles se sentirà parlar l'espanyol: Cooking Up a Tribute és el nou documental gastronòmic dels germans Roca, i Sueñan los androides és una relectura de Blade Runner dirigida pel cineasta basc Ion de Sosa.