CRÍTICA

L’OBC brilla al costat d’Emmanuel Pahud

El conjunt català va estrenar a Espanya el ‘Concert per a flauta’ de Dalbavie

Orquestra Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)  Emmanuel Pahud  flauta  Baldur Bronnimann  direccio  El copy es May Zircus L Auditori de Barcelona

Orquestra Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Emmanuel Pahud flauta Baldur Bronnimann direccio El copy es May Zircus L Auditori de Barcelona

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

La temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va continuar divendres amb una plantilla més generosa que en els últims concerts, gairebé arribant el mig centenar de professors. La vetllada, dedicada en exclusiva al repertori francès, va arrencar amb un clàssic de Debussy, el Prélude à l’après-midi d’un faune, una meravella gairebé pictòrica del 1894 que més tard va fer famosa Nijinski amb la seva cèlebre i rupturista coreografia. L’obra, en una versió superbament matisada per Baldur Brönnimann des del podi i amb un so sumptuós, va permetre sobre tot el lluïment del solista de flauta i de la fusta en general, de l’arpa, les trompes i les cordes.

La vetllada es va acomiadar amb el deliciós ballet de Ravel ‘Ma mère l’oye’ (1911), servit amb tota mena de detalls i convincent fraseig, amb una OBC molt ben cohesionada i motivada per Brönnimann. Hi va haver ritme, tensió dramàtica i contrastos, bases d’un discurs que no va oblidar remarcar les moltes línies melòdiques que envaeixen aquesta obra mestra.

Una flauta d’or

Notícies relacionades

Un dels principals atractius de la vetllada era la presència en la temporada de l’OBC d’un dels flautistes més destacats del moment, Emmanuel Pahud –des que tenia 22 anys, flauta solista de lloa Filharmònics berlinesos–, aquesta vegada com a protagonista de l’estrena espanyola del ‘Concert per a flauta’ del compositor francès Marc-André Dalbavie. Estrenat el 2006 i dedicat al famós intèrpret, l’obra va possibilitar que Pahud, armat de la seva flauta d’or de prodigiosa projecció, s’anés endinsant en un univers terriblement exigent i ple d’atmosferes dramàtiques que exigeixen del solista tota mena de virtuts, ja que el concert explora totes les possibilitats de l’instrument solista. Un ‘tour de force’ en una obra fascinant i amb molt de teatral.

El concert, per les restriccions d’aforament, es va retransmetre en ‘streaming’ des de l’Auditori.