'La maledicció de Hill House' en 4 claus de la vida de Shirley Jackson

Darrere de la novel·la ‘La maledicció de Hill House’ hi ha una autora, Shirley Jackson, que va saber traslladar com ningú les incerteses i temors de les nostres vides a trames fantàstiques, a mig camí entre el suspens i el terror. 

‘La maledicció de Hill House’ és la novel·la triada per EL PERIÓDICO per començar a construir un espai de debat, intercanvi d’opinions i propostes lectores per als aficionats a la literatura. El llibre, que està publicat en català per L’Altra Editorial i en castellà per l’Editorial Minúscula, és a la majoria de llibreries i també es pot consultar a les biblioteques d’acord amb les condicions de l’estat d’alarma.

Aquí expliquem algunes curiositats sobre la gestació i l’efecte que va causar ‘La maledicció de Hill House’ quan va ser publicat als EUA, el 1959, que recull Ruth Franklin en la seva biografia de la cèlebre novel·lista, ‘Shirley Jackson, a rather haunted life’,  aviat a les nostres llibreries en castellà.

1. ¿En quin moment de la seva vida va escriure l’obra?

Entre la tardor del 1958 i la primavera del 1959. El seu estat d’ànim no era gaire bo, segons la seva biògrafa, perquè passava una aguda crisi matrimonial per les infidelitats del seu marit i la poca atenció que li dedicava. En les dates en què va desenvolupar la novel·la, Shirley Jackson donava moltes voltes al sentit del matrimoni i la solitud que sentia. Per això el llibre podria entendre’s com una projecció d’aquestes frustracions. En un esborrany inicial, de fet, la protagonista i la seva germana reflexionen i discuteixen sobre la conveniència de casar-se i de les seves conseqüències.

2. ¿Per què una casa?

Hill House és només una de les diverses cases en les quals Shirley Jackson aixeca tota una trama psicològica. En la família del seu pare hi va haver molts arquitectes, i els edificis i cases el van fascinar des de petita.  ‘El reloj de sol’ (novel·la que va inspirar directament ‘El resplandor’ de Stephen King), Hill House i ‘Sempre hem viscut al castell’ suposen una volta de rosca als diferents sentiments que podem experimentar entorn de la llar, una cosa que en la dècada dels cinquanta estava molt en voga entre les dones embrancades en la vida domèstica i que va marcar molt la trajectòria professional de Jackson.

3. ¿Quines preocupacions trasllada a la novel·la?

Jackson no només es qüestionava el sentit i la conveniència del matrimoni, també estava profundament marcada per la seva relació amb la seva mare, una dona dominant que la va obligar tota la seva vida a debatre’s entre la necessitat del seu afecte i el rebuig del seu control, explica Ruth Franklin. També té un paper destacat a la novel·la la fascinació que sentia l’autora pel món paranormal, que ja va anar deixant empremta a la seva anterior obra publicada, i la seva utilització metafòrica com a canal per expressar pors i inseguretats.

4. ¿Va tenir èxit la novel·la?

Notícies relacionades

Els mil fills de The Velvet Underground

Crítica de ‘Cuál es tu tormento’: el que portem al damunt

La novel·la es va publicar el 16 d’octubre del 1959, en una data pròxima a Halloween, i es va beneficiar d’una forma llavors nova de promoció editorial, amb prevendes un mes abans que van garantir 8.000 encàrrecs abans que sortís a la llum. En els primers sis mesos, segons Ruth Franklin, la novel·la va sumar 12.000 vendes de l’edició de tapa dura, cosa que la va convertir en la més exitosa de l’autora fins al moment. Es van fer de seguida 25.000 còpies de butxaca més. L’èxit de crítica i vendes va ser tal que es va convertir també en pel·lícula el 1963, i les finances familiars de l’autora li van permetre pensar a comprar un cotxe, una de les seves obsessions fins que va començar a patir agorafòbia.