Estrena de cine
La política actual, segons Torrente
Després d’una campanya de secretisme absolut, el misteri arriba a la fi: Santiago Segura ofereix ‘Torrente, presidente’, que s’ha estrenat a 1.000 sales, una sàtira política previsible i innòcua. El film és el festival d’‘amiguets’ de cada pel·lícula, atapeït de cameos de tot tipus.
En el primer crèdit de la nova entrega de les aventures del feixista, masclista, racista, homòfob, islamòfob i excomissari de la policia José Luis Torrente es pot llegir: "Una paròdia satírica de Santiago Segura". Clara prevenció per si algun despistat entra a la sala fosca de qualsevol cine d’Espanya (1.000 sales i 150.000 entrades anticipades venudes abans de la seva estrena) i creu que el que està veient és real. En l’últim crèdit, la frase és: "Irresponsablement escrita i dirigida per Santiago Segura". Si fa no fa el mateix, però d’irresponsable poc: amb les seves franquícies cinematogràfiques, Segura és el "responsable" que a final de l’any al cine espanyol li quadrin els números.En el primer crèdit de la nova entrega de les aventures del feixista, masclista, racista homòfob, islamòfob i excomissari de la policia José Luis Torrente pot llegir-se: "Una paròdia satírica de Santiago Segura". Clara prevenció per si algun despistat s’endinsa a la sala fosca de qualsevol cine d’Espanya (1.000 sales i 150.000 entrades anticipades venudes abans de la seva estrena seguint una secretista estratègia de promoció) i creu que el que està veient és real. En l’últim crèdit, la frase és: "Irresponsablement escrita i dirigida per Santiago Segura". Tres quarts del mateix, però d’irresponsable poc: amb les seves franquícies cinematogràfiques, Segura és el "responsable" que a final de l’any al cine espanyol li quadrin els números.
Pel camí, la sèrie de Torrente va perdre la gràcia de comèdia negra i esperpèntica a l’estil Berlanga, Azcona i Ferreri que va tenir el títol fundacional Torrente, el brazo tonto de la ley (1998). Les següents entregues van resultar més cares i van incloure escenes d’acció, però l’originalitat va decréixer a mesura que es van estrenar Torrente 2: Missión en Marbella, Torrente 3: El protector, Torrente 4: Lethal crisis (Crisi letal) –aquesta en 3D– i Torrente 5: Operación Eurovegas.Pel camí, la sèrie de Torrente ha perdut la gràcia de comèdia negra i esperpèntica al Berlanga, Azcona i Ferreri que va tenir el títol fundacional, ‘Torrente, el braç tonto de la llei’ (1998). Les següents entregues van resultar més cares i van incloure fins i tot aparatoses escenes d’acció, però l’originalitat va anar decreixent a mesura que s’estrenaven ‘Torrente 2: Missió a Marbella’, ‘Torrente 3: El protector’, ‘Torrente 4: Lethal crisi (Crisi letal)’ –aquesta en 3D-– i ‘Torrente 5: Operació Eurohortes’.
Segura va trigar més d’una dècada a reprendre el personatge. Poc va canviar el seu cine i res va variar en l’actitud del personatge, tan malgirbat, malparlat, caspós i cutre com sempre; un "glamur chatuno", com diu algú a la pel·lícula. El que no canvia és l’intent que cada entrega s’articuli en un context sociopolític concret, amb la corrupció empresarial, l’especulació immobiliària o el dubtós negoci dels casinos com a fons.Segura ha trigat més d’una dècada en reprendre el personatge. Poc ha canviat el seu cine i res ha variat en l’actitud del seu personatge, tan malgirbat, malparlat, caspós i cutre com sempre; un ‘glamur chatuno’, com diu algú a la pel·lícula. El que no canvia és l’intent que cada entrega s’articuli en un context sociopolític concret, amb la corrupció empresarial, l’especulació immobiliària o el dubtós negoci dels casinos com a fons.
Sense filtre
Aquí és més evident tenint en compte el títol i el traç argumental. Les referències a l’actualitat política són tan evidents que tothom se sentirà reconegut. Torrente, amb la seva gràcia natural i els seus comentaris sense filtre, arrabassa el liderat a Jacobo Carrascal, president del partit Nox. El rival a batre per l’extrema dreta és l’actual mandatari del país, Pedro Vilches, que interpreta Bertín Osborne.Aquí és més evident dau el títol i el traç argumental. Les referències a l’actualitat política són tan evidents que tothom se sentirà reconegut. Torrente, amb la seva ‘gràcia natural’ i els seus comentaris sense filtre, li arrabassa el liderat a un tal Jacobo Carrascal, president del partit Nox. El rival per batre per aquesta associació d’extrema dreta és l’actual mandatari del país, Pedro Vilches, a qui interpreta un cantant que no és precisament d’esquerres, Bertín Osborne.
També es parla d’Idoya Mantero, del PSAE (Partit Socialista Antifeixista Espanyol) representat per una persona transgènere, del membre de raça negra de Nox –a qui Torrente no veu amb bons ulls, però almenys, diu, no és català–, de partits anomenats Pudimos i Restar, apareix Carlos Latre disfressat de Javier Milei i Alec Baldwin parodiant la seva paròdia de Donald Trump a Saturday night live. Per estrènyer llaços amb el mandatari nord-americà, Torrente simula un atemptat com el viscut per Trump quan li van disparar a l’orella. Amb tot això, Segura s’acosta cada vegada més a un dels seus ídols, Mel Brooks, però al seu vessant de paròdia graciosa.També es parla d’Idoya Mantero, del PSAE (Partit Socialista Antifeixista Español) representat per una persona transgènere, del membre de raça negra de Nox –a qui Torrente no veu amb bons ulls, però almenys, diu, no és català–, de partits anomenats Pudimos i Restar, apareix Carlos Latre disfressat de Javier Milei i fins a Alec Baldwin parodiant la seva paròdia de Donald Trump a ‘Saturday night live’. Per estrènyer llaços més forts amb el mandatari nord-americà, Torrente simula un atemptat com el viscut per Trump quan el van disparar a l’orella. Amb tot això, Segura s’acosta cada vegada més a un dels seus ídols, Mel Brooks, però al seu vessant de paròdia graciosa.
Notícies relacionadesNo negarem alguna situació divertida. Torrente sent admiració per El Fary i es posa fet una fera quan una IA aconsegueix que el mort canti el que vulgui Nox. També quan una representant de les joventuts de Nox diu que el 23F és el Black Friday. O la utilització d’Habla, pueblo, habla del grup Vino Tinto, que va servir de lema musical per a la campanya sobre la reforma política del 1976.
Com a símbol del poder, Segura utilitza un cartell del Ciutadà Kane d’Orson Welles, però juntament amb aquesta referència continua estirant del friquisme de la teleporqueria. Barragán, Cañita Brava i Xavier Deltell són alguns dels que apareixen al film. Se’ls afegeixen Pablo Motos, Ana Rosa Quintana, Carlos Herrera, Juan del Val, Cristina Pardo, els de MasterChef, Mariano Rajoy, Jordi Évole, Jordi Sánchez, Francisco Nicolás... i fins i tot el caigut en desgràcia Kevin Spacey. La recaptació esperada.Com a símbol del poder, Segura utilitza un cartell del ‘Ciutadà Kane’ d’Orson Welles, però junt amb aquesta referència ‘culta’ continua estirant el ‘frikismo’ de la teleporqueria. ‘Barragán’, Cañita Brava i Xavier Deltell són alguns dels quals apareixen al film. Se’ls sumen Osborne, Baldwin (que ja sortia en la cinquena), Latre, Pablo Motos, Ana Rosa Quintana, Carlos Herrera, Juan del Val, Cristina Pardo, els de MasterChef, Mariano Rajoy, Jordi Évole, Jordi Sánchez, Francisco Nicolás, Ester Cañada, Yolanda Berrocal, José Luis Moreno, El Gran Wyoming, Javier Cámara, el finat Fernando Esteso, Jesulín de Ubrique, Leo Harlem, Florentino Fernández, Kiko Rivera, Gonzalo Miró, el futbolista Dani Güiza, el youtubero Brianeitor i fins al defenestrat Kevin Spacey. El festival d’‘amigots’ de cada pel·lícula. La recaptació esperada.
- Camí de les urnes El PP aspira a mantenir el feu pendent de l’extrema dreta
- El PSOE espera trencar la ratxa de debacles electorals
- IU i Podem competeixen per l’únic escó autonòmic en disputa
- Vox confia a aconseguir el 20% de l’electorat de la comunitat
- Camí de les urnes El PP i Vox, abocats a un inevitable pacte després del xoc en campanya
