Limak fa i desfà

Ja ho saben: n’hi ha que s’ho fan i s’ho desfan . Així és com la constructora Limak es passeja pel club. Queden dos anys d’obres delicats. Si rectifiquem aquesta anomalia inacceptable, som a temps d’estalviar fins a 250 milions d’euros imprescindibles per al Nou Palau i un pàrquing de 3.000 places.

Per respecte al mandat del 2021, he guardat un silenci sepulcral sobre la marxa del projecte. Vaig oferir col·laborar amb l’actual junta en l’assemblea del 2021. Vaig pensar que 10 anys liderant l’Espai Barça i 40 de professió podien ser útils en la transició. Ningú em va trucar. Res a objectar. Només faltaria.

Convocades les urnes, considero pedagògic compartir les meves reflexions per votar amb millor coneixement de causa.

És útil repassar el que s’ha fet des del 2010 per resoldre dècades de desacords en la transformació de les Corts. Vam descartar la proposta Foster perquè la requalificació del Mini per a habitatges descapitalitzava el club, i ¡ens deixava sense espai físic per al futur Palau! Després d’això vam impulsar: referèndum 2014, Master Plan amb Trias i Colau, amb què vam obtenir un històric suport de 41 dels 43 regidors (just després de l’1-O, poca broma), projectes d’urbanització i reparcel·lació amb participació ciutadana, concursos d’arquitectura, Johan Cruyff Stadium, licitació d’obres, permisos blindats amb sentència judicial, avantprojecte Palau i finançament amb Goldman al 3,5%. No sé si és "herència nefasta". Però sí imprescindible. Dir que no s’ha fet res en 10 anys és ignorància o mala fe. Els professionals que s’hi van deixar la pell no necessiten reconeixement. Simplement que no es menteixi. Punt.

Després de les eleccions, i malgrat tenir llicència sense necessitat d’anar a Montjuïc (¡200 milions ha costat l’exili!), la junta va decidir fer caure la tercera graderia existent per tornar-la a construir, però amb els seients 15 metres (alerta abonats de tercera, és un edifici de cinc plantes) més lluny de la gespa, i encaixar així les llotges VIP. Les raons del canvi (l’estructura i afectació d’abonats) ja es van debatre. I com diria Koeman, "això – la tercera graderia galliner– és el que hi ha".

Després d’aquesta discutible decisió, Limak, amb experiència zero a Europa, es va adjudicar les obres. Que Goldman va ser qui va prendre la decisió és un acudit. Si fos cert implicaria que la junta no hi pinta res, i el que és pitjor: ¡està intervinguda per la banca! No cola. Es va justificar que eren els més barats i ràpids. Serà que no. ¿I què van adjudicar? ¿Només les obres? ¡No! I aquí entra el que s’ho fa i s’ho desfà. Es va encarregar que Limak també redactés el "projecte d’execució", aquell que inclou els mesuraments. És a dir, Limak ho fa –el projecte– i ho desfà –l’obra-. I el Barça calla i paga. Això explica que els retards no tinguin conseqüències, xoquem amb bigues d’1,80 m d’altura, o que la distància entre butaques sigui inacceptable. I, sens dubte, tindrem reclamacions milionàries de Limak per quadrar els seus comptes. Davant aquesta situació, els nostres tècnics estan lligats de mans per un procés polèmic i famosos "imponderables", per disciplinar el contractista. Una temeritat. Qui sembra vents cull tempestats.

Notícies relacionades

Juan Pablo Mitjans: "El Camp Nou ha perdut elegància respecte al projecte inicial"

L’Elx arriba al Bernabéu entre Guardiola i Mbappé

Encara hi som a temps. Si els dos anys que queden d’obra els lidera un professional i no un executiu que té com a principal vàlua després d’enfonsar el Reus ser amic del president, podem acabar revertint la situació. Amb assessorament en arbitratges i negociant sense rostits amb Limak, podem millorar qualitats i estalviar fins a 250 milions dels 1.450 autoritzats per a l’Espai Barça. Aquest coixí aniria de primera per finançar el Palau i els pàrquings. Es tracta que Limak deixi de fer i desfer, i el Barça rebi i pagui el que mereix. Ni més, ni menys.

Diumenge tenim la paraula. El nostre vot ha de posar llum i rigor a aquest projecte estratègic. I com abans ho fem, abans reforçarem el nostres estimat club . Visca el Barça i visca Catalunya.