‘Sirat’, del tràngol a la realitat

Oriol Maymó (Barcelona, 1971) ha sigut productor de films i sèries com La línea invisible, Pubertad i Buried, i director de producció de [REC] 3: Gènesi, [REC] 4: Apocalipsi, entre altres títols. A Sirat va assumir les dues condicions, la del productor que busca finançament i la del director de producció que treballa sobre el terreny. I això, en una pel·lícula de logística tan complicada com Sirat, era un autèntic desafiament.

La pel·lícula dirigida per Oliver Laxe sorgeix del projecte Originales de Movistar Plus+ i Maymó es va incorporar en la fase decisiva al projecte. "Em va arribar a través d’Oliver i Movistar Plus+", va explicar en una trobada amb el públic a la Filmoteca de Catalunya després de la projecció de la pel·lícula. "La companyia d’Almodóvar [també productors del film] estava amb un altre projecte i no es veia capaç d’assumir-los tots dos. Em van trucar a mi per entrar a la producció. Com que era una proposta molt ambiciosa logísticament, vaig decidir encarregar-me també de la direcció de producció. Crec que és una pel·lícula que necessitava que el productor sigués cada dia en el rodatge". Maymó ha guanyat els premis Goya i Gaudí com a millor director de producció per Sirat.

Laxe s’enfrontava per primera vegada a una gran producció. El film ha costat sis milions i mig d’euros i Maymó va comentar que és gairebé segur que recuperi la inversió: "Ens ha sorprès l’impacte que ha tingut en tanta gent, no només a Espanya, també a França i ara a Itàlia i els Estats Units".

Maymó recorda que Laxe "sempre té un petit equip de treball, el director de fotografia Mauro Herce i el guionista Santiago Fillol, i aquest hi va ser durant tot el rodatge per reescriure escenes i resoldre problemes. Laxe estava acostumat a fer pel·lícules petites. Jo vaig dissenyar un equip més gran, amb més recursos en tots els camps, un d’ells per aconseguir el so tan absorbent que té el film. Ens faltava finançament i els últims mesos abans del rodatge ens vam dedicar a tancar el pressupost".

Buscar l’excel·lència

Va incidir, precisament, en l’apartat del so, ja que l’equip format per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas està també nominat a l’Oscar. "Que estiguin nominades, la primera vegada per al cine espanyol, demostra l’ambició sonora del film", no dubta a remarcar el productor. "Fer un so que busqui l’excel·lència no correspon només a pel·lícules comercials. Que això hagi tingut un reconeixement a Hollywood és brutal". La gran rival per a l’Oscar quant a so és sens dubte F1: La película. Maymó ho va definir ràpid: "David contra Goliat".

Sirat és una pel·lícula molt física i analògica. El seu poder visual és incontestable, tant com el sonor. Maymó va explicar la metodologia seguida, recordant que els efectes especials mecànics es fan en el mateix set, i els efectes visuals en la postproducció. "Laxe, Herce i Fillol no veien gens clar el punt digital. Ho volien tot de manera real", va recordar el productor. És una decisió que comporta un plus de dificultat. "Totes les explosions són reals, els camions els vam fer explotar, i rodar-ho així comportava una regulació legal i complexa de permisos i seguretat. La caiguda del cotxe també. Vam recrear la muntanya en una pedrera de Terol. La carretera estava envoltada de cromes. La caiguda del cotxe pel barranc (fals) és real, amb el nen dins de l’automòbil acompanyat d’un especialista. Per a ell era com una muntanya russa".

Notícies relacionades

Superdissabte de les lletres catalanes

El problema és a qui es convida

Rodar en analògic té un altre problema afegit: "És molt complicat pel que fa a assegurances. Cap companyia ens cobria danys o errors, que sempre n’hi ha, si no enviàvem el material per revelar cada dos dies al laboratori de París i teníem constància diària que tot anava bé".

La manera de treballar de Laxe no inclou actors professionals, però Maymó li va suggerir –i el va convèncer– Sergi López: "Va ser una proposta meva. A priori li costava veure’l en el paper, però van tenir una primera trobada i es van entendre ràpid". El títol de Sirat, que no agradava gaire a alguns dels inversors del film, el van posar tres setmanes abans de presentar-lo al festival de Canes.