'Muerte en Salisbury', crònica de la crisi del Novitxok

Sembla que va ser ahir i, de fet, tampoc ha passat tant temps: el 4 de març del 2018, el jubilat Serguei Skripal i la seva filla, Iúlia, eren enverinats a Salisbury (Anglaterra), ciutat catedralícia on gairebé mai passava res. Va ser sonat: Skripal era un exespia rus, un agent doble que rebia càstig per haver passat informació als britànics durant vuit anys, i l’agent nerviós amb què se’l va provar d’assassinar, el Novitxok, va tenir efectes després sobre altres veïns del lloc, com l’inspector de policia Nick Bailey o, fatalment, Dawn Sturgess.

La minisèrie sobre els fets, ‘The Salisbury poisonings’ (‘Els enverinaments de Salisbury’), ha rebut a Espanya el títol de ‘Muerte en Salisbury’. Té sentit: la mort de Sturgess és un dels centres neuràlgics del relat; una cosa amb més interès per als creadors que la intriga d’espionatge. «Vam fer aquesta sèrie per recuperar històries que no es van sentir al seu moment», explica el director Saul Dibb (‘Dublin murders’), que s’encarrega dels quatre capítols, els primers dels quals acaba d’estrenar Movistar Seriesmanía. «O per recordar gent, com Dawn Sturgess, de qui es van sentir històries, però no les històries veritables, sinó una distorsió caricaturitzada».

Herois corrents de carrer

Dawn Sturgess, de 44 anys i mare de tres fills, va morir dos mesos després de ruixar-se els canells amb un suposat perfum que li va regalar el seu nòvio Charlie (Johnny Harris). Aquest va explicar als mitjans que havia trobat el flascó al carrer; tancat i embolicat amb paper cel·lofana. La història no és digna de caricatura. És una tragèdia. «Dawn va ser descrita en molts llocs –explica l’actriu que li dona vida, MyAnna Buring– com una sensellar i una drogoaddicta, algú que moriria tard o d’hora per les seves eleccions vitals. No era res d’això: tenia casa, parella i fills, i intentava superar els seus problemes amb l’alcohol».

El Novitxok va fer perillar, a més, la vida de l’inspector Nick Bailey (Rafe Spall), que va entrar en contacte amb la toxina durant la investigació de l’enverinament de Skripal. La sèrie ret homenatge als que van lidiar amb el paisatge després de la batalla, de policies com Bailey a l’antiga directora de Salut Pública del comtat de Wiltshire, Tracy Daszkiewicz, una heroïna amb totes les lletres, però poc vista als mitjans. «A l’hora de preparar el personatge –diu Anne-Marie Duff, petita llegenda de les sèries britàniques– no tenia gaire cosa a què agafar-me. Em feia por no cenyir-me a la realitat, perquè parlàvem d’una persona que estava viva i que podia testificar contra mi».

Ambicions periodístiques

Duff podia dormir tranquil·la: el guió de ‘Muerte en Salisbury’ va a càrrec de Declan Lawn i Adam Patterson, coneguts per la seva tasca com a, respectivament, reporter i fotoperiodista/productor en programes d’investigació de la BBC. Aquest és el seu primer projecte dramàtic. Per a ells, l’essencial era que tot el que aparegués en pantalla estigués contrastat amb els supervivents reals. Explica Patterson: «Fer un drama basat en fets reals no és cap joc, més si estàs parlant d’una cosa encara tan recent. La responsabilitat és enorme».

Notícies relacionades

Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar 

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

«No va ser fàcil convèncer tothom de prestar-nos el seu testimoni –continua–. Van ser mesos de reunions. Mesos. La paraula clau és confiança. Sense confiança, això no hauria sortit». Les consultes a les persones reals van seguir durant les reescriptures i fins i tot la producció, diu Lawn: «Quan pensàvem que potser era necessari prendre’ns una llicència dramàtica, sempre parlàvem abans amb la gent. ‘¿Aquesta altra opció s’assembla a la realitat, tot i que no sigui exactament igual?’ ‘¿Li semblaria correcte explicar-ho així?’ Els fèiem aquesta classe de preguntes».

El director Saul Dibb, per la seva part, volia ser fidel a la realitat, però també «que la sèrie funcionés com un drama domèstic, un ‘thriller’, un film de terror víric...». I amb referència a l’últim gènere citat, cita una escena com sortida de la pel·lícula ‘Contagio’: «És molt inquietant que Bailey torni a casa, després d’haver sigut on ha sigut, tocat el que ha tocat... I porti a la seva dona una tassa de te i unes torrades. Em semblava una cosa terrorífica».  

En quines altres sèries sortien...