La mascareta del dimoni (3)

José Segrelles, el pintor alienígena

Una exposició i un documental rescaten la memòria de l'influent artista valencià, creador de mons fantàstics

zentauroepp55411106 icult201014153359

zentauroepp55411106 icult201014153359

2
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En la vida hi ha finals que semblen escrits per un guionista en estat de gràcia. Com el del pintor valencià José Segrelles (1885-1969). Segrelles va morir la tarda del 3 de març de 1969, just després d’haver contemplat per televisió com s’enlairava l’Apolo IX, la primera missió espacial nord-americana que portava incorporat un mòdul lunar. En realitat, ell ja no tenia necessitat de veure més coses. «Aquests americans es creuen que seran els primers a arribar a la Lluna, però jo ja he estat allà. I a Mart, i en altres planetes», havia dit només unes setmanes abans. I no mentia. En la seva imaginació inesgotable, Segrelles havia viatjat per tota la galàxia i havia deixat testimoni de les seves visions en una sèrie de quadros sorprenents que anticipen de manera prodigiosa algunes de les imatges més recurrents del cine de ciència-ficció modern.

Una cinquantena llarga d’aquestes obres s’exposen aquests dies al Museu de Maricel de Sitges a la mostra José Segrelles, mestre de la fantasia, en feliç coincidència de dates amb el festival de cine fantàstic, que ha projectat a la seva secció Brigadoon el documental Segrelles. Ilustrador universal’, d’Ignacio Estrela.

Notícies relacionades

Aturin-se un moment davant l’oli ‘Invasión de los marcianos’, de 1950, un dels diversos quadros en els quals aquest pintor alienígena que va aterrar a Albaida (València) recrea l’atac extraterrestre descrit per H. G. Wells a ‘La guerra dels mons’ (1898). Resulta difícil no apreciar les similituds entre les al·lucinants imatges de Segrelles i algunes solucions visuals que Steven Spielberg va utilitzar en la seva adaptació del clàssic de Wells, del 2005. És una influència no reconeguda però sobre la qual un estudiós de la imatge fantàstica com Guillermo del Toro no sembla allotjar dubtes. «Segrelles és conegut i estudiat per creadors visuals de tots els països i tots els mitjans, incloent-hi, és clar, el cine», assegura el director mexicà a la pel·lícula d’Ignacio Estrela.

Del Toro és un dels creadors que ha fet servir l’altaveu de la seva popularitat per reivindicar el valor de l’obra de Segrelles, una causa que també han encapçalat en l’últim mig segle il·lustradors i dibuixants de la talla de Frank Frazetta, Al Williamson, Wally Wood, Berni Wrightson, John Howe o William Stout, entre molts d’altres. L’exposició del Museu de Maricel, un petit però memorable catàleg d’espectres, plantes carnívores, monstres, nimfes, nans de malson i paisatges còsmics, permet al visitant començar a entendre el perquè d’aquesta fascinació.