Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour

Sense Juan Ayuso no hi ha paradís en el Tour, que avui puja al Ventoux. Aquesta és la realitat per la qual travessa avui i, per desgràcia, un ciclisme espanyol que no fa tant animava l’aficionat en la ronda francesa donant-li més caramels que la novena plaça que ara ocupa Carlos Rodríguez. En una altra època es van guanyar tours amb Pedro Delgado, Miguel Induráin, Óscar Pereiro, Alberto Contador i Sastre. Fins que Ayuso no es va trencar el genoll en el Giro, aspirava a la victòria, lluitava per guanyar alguna etapa més per afegir a la que ja va aconseguir als Apenins i donava motius per creure en ell després d’iniciar la temporada amb 22 anys com un coet guanyant la Tirrè-Adriàtic i lluitant pel triomf a la Volta.

Per desgràcia, ni és a la Vuelta ni l’hi esperen, ni tampoc, i això encara és pitjor, un autèntic drama, en el Tour de l’any que ve, en què ell ja ha manifestat la immensa il·lusió que li faria sortir de Barcelona, perquè és aquí on va néixer, de pares val·lisoletans que treballaven a la capital catalana, i perquè professa una estima superlativa pel Barça dels seus amors.

Hi ha un equip que el vol fitxar perquè necessita com el mannà un líder per al Tour, sabent, perquè és una evidència, que mentre Tadej Pogacar continuï donant canya el triomf és impossible, però no ho és pas destacar, lluitar i mirar de respondre als seus atacs, tal com fa Jonas Vingegaard i que de segur faria Ayuso.

Un amor impossible

Aquesta esquadra és el Movistar, que, any rere any, confirma que Enric Mas, sòlid en la Vuelta, on tornarà a ser entre els favorits, té el Tour travessat i més per una qüestió de cap que no pas de cames. El Tour és per a ell com aquell amor impossible que, per més afecte que miris de donar-li, ni et respon ni et farà cas mai.

Fins a mitjans d’aquest any era el seu pare, Javier, qui representava Juan, un enginyer amb un perfil professional excel·lent, però que es va adonar que el seu fill necessitava algú que conegués el món ciclista per parlar amb els mànagers i els directors esportius. Per això ha contractat Giovanni Lombardi, que va ser campió olímpic de pista a Barcelona 92, que resideix a Madrid i que porta a diverses estrelles d’aquest esport. La comesa de Lombardi és convèncer l’UAE perquè l’alliberi de pagar la clàusula futbolística que figura al contracte que el corredor va signar fins al 31 de desembre del 2028. En el futbol els acords acaben a finals de juny, però en ciclisme s’amplien fins que no acaba l’any. Ni el Movistar, ni cap altre equip, té diners per fer-se càrrec una rescissió que dobla el pressupost de l’Emirates i que es xifra al voltant de 100 milions.

Notícies relacionades

Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible

Cata Coll: "En els partits vaig amb el cap fred i amb el cor calent"

El problema d’Ayuso es diu Pogacar, i no perquè el fenomen eslovè sigui el millor, sinó perquè el té travessat. Pogacar no el vol al costat arran de l’actitud que Ayuso va adoptar l’any passat durant l’ascensió al Galibier, on es va guanyar la reprimenda d’Almeida al no col·laborar en els relleus previs a l’atac de l’eslovè.

"Ayuso ha fet el calendari previst tret dels tres dies que es va perdre per l’abandonament en el Giro. La Vuelta no ha figurat mai al seu calendari", ressalta Joxean Fernández Matxin, director de l’UAE, a preguntes d’aquest diari. Ayuso correrà la Clàssica de Sant Sebastià, segurament la Vuelta a Polònia i les curses d’un dia que se celebren al Canadà abans de liderar Espanya en el Mundial de Ruanda.