Un vampir asturià a Mèxic

Com l’aristòcrata centreeuropeu que li va oferir el salt a la fama, Robles era un expatriat. El seu pare va ser un rellevant il·lustrador i cartellista republicà que va haver d’abandonar Espanya el 1939 per instal·lar-se a Mèxic després d’haver passat pels camps de concentració francesos. La seva família no es va poder reunir amb ell fins gairebé 10 anys després. Aleshores, Germán Robles havia començat a estudiar a la Facultat de Pèrits Industrials de Gijón i, una vegada creuat l’oceà, tenia davant seu un pròsper i plàcid futur com a delineant, però el virus de la interpretació li va clavar els ullals a la jugular (en forma d’un paper de Jesucrist a l’obra ‘El mártir del Calvario’, ni més ni menys) i ja res va tornar a ser igual.

«Un home grossot que xucla la sang»

Sembla una inquietant pirueta del destí que Robles passés directament de la creu del calvari a una cripta transsilvana (Crist i Dràcula, dos no-morts, al cap i a la fi). Enamorat del seu físic i la seva veu, el productor Abel Salazar va passar per alt el nul bagatge cinematogràfic de l’actor asturià i li va oferir protagonitzar la seva nova pel·lícula. Així d’entrada, la proposta no va impressionar massa Robles, tal com ell mateix reconeixia molts anys després: «Quan em van dir “seràs el vampir”, els vaig dir: “¿Què és això?”. I em van respondre que era un home grossot que xucla sang».

En realitat, el vampir de Germán Robles, rebatejat per a l’ocasió com comte Karol de Lavud, va acabar sent bastant més que un xuclasang grossot. «És la primera aparició en pantalla d’un vampir sensual», afirma Guillermo del Toro. La magnètica presència de l’actor va disparar la popularitat de la pel·lícula i va propiciar el rodatge d’una seqüela, ‘El ataúd del vampiro’ (1957), de manera gairebé immediata. Des d’aleshores, i malgrat una respetabilísima carrera en cine, teatre i televisió tocant tots els gèneres, el nom de Robles va quedar lligat de forma indissoluble al del comte Lavud per a eterna mortificació de l’actor, que detestava ser considerat «el vampiret».   

Notícies relacionades

'Host', el terror arriba a través de Zoom

'Possessor' impacta en la competició de Sitges

Tot això (i molt més) ho explica de forma brillant l’escriptor i crític cinematogràfic Jesús Palacios a ‘¡A mordiscos!’ (Editorial Hermenaute), un dels dos llibres oficials d’aquesta 53a edició del Festival de Sitges. ‘¡A mordiscos!’ és en realitat una versió ampliada i actualitzada d’una monografia que Palacios va publicar el 2008 en el marc de la Setmana Negra de Gijón i la novetat més suculenta de la qual és, sens dubte, la inclusió d’una entrevista que l’autor va tenir ocasió de fer a Robles abans que aquest morís el 21 de novembre del 2015 als (presumptament) 86 anys.

És clar que... Ho diu la llegenda que presideix l’arc d’entrada del cementiri de Sitges: '«Mortui resurgent». ‘Els morts ressuscitaran’. Gràcies a ‘¡A mordiscos!’, el comte Lavud torna a ser entre nosaltres.