La poesia confessional de Louise Glück guanya el Premi Nobel de Literatura del 2020

La poeta nord-americana Louise Glück ha guanyat el Premi Nobel de Literatura del 2020, atorgat per l’Acadèmia Sueca i dotat amb deu milions de corones sueques (entorn d’un milió d’euros). El jurat ha reconegut «la seva inconfusible veu poètica que amb austera bellesa fa universal l’existència individual». Glück, no tan coneguda com Anne Carson que sonava com a favorita, va néixer a Nova York i va assistir a la prestigiosa escola Sarah Lawrence de Nova York i a la Universitat de Colúmbia. El seu poemari ‘El iris salvaje’ li va valer el premi Pulitzer de poesia mentre que ‘Triumph of Achilles’ va obtenir el National Book de la Crítica i ‘Firstborno’, el Premi de l’Acadèmia Americana. En l’actualitat, l’autora viu a Cambridge, Massachussetts i és professora al Williams College de Williamstown. També imparteix teoria poètica a la Universitat de Yale.  

Glück, que cultiva una poesia confessional i segueix el camí obert per poetes capitals com Anne Carson i Adrianne Rich, és autora d’11 llibres de poesia, entre els quals s’inclou ‘Averno’, ‘The seven ages’, ‘Vita Nova,’ pel qual va ser guardonada amb el Premi de Poesia de ‘The New Yorker’, ‘Meadowlands’ i ‘Ararat’ que va rebre el Premi Nacional de poesia Rebekah Johnson Bobbit ‘The First Four Book’ és una compilació de la seva poesia primerenca.  L’editorial Pre-Textos en castellà i Edicions del Buc, en català han publicat les seves obres. 

Premis i reconeixements

Si crèiem haver-ho vist tot en l’entrega dels Nobel de Literatura, el 2020 el guardó tampoc ha aconseguit el que l’Acadèmia Sueca tant enyora: ser perfectament normal. Les mesures de seguretat motivades per la pandèmia del coronavirus han obligat a cancel·lar la cerimònia de lliurament que sol realitzar-se a Estocolm al desembre. La decisió és que els premis es donaran en mà als respectius països d’origen o residència dels guardonats, molt probablement amb l’ajuda de les respectives ambaixades o de les universitats dels premiats. 

El Nobel de literatura no es va entregar el 2018 pels escàndols sexuals i de corrupció interna en l’Acadèmia Sueca. El 2019 també va ser estrany: dos premis, el de l’any anterior i el que tocava. El primer va ser per a l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk i el segon per a l’austríac Peter Handke, que va aixecar no poca polseguera de caràcter polític per la seva simpatia per Sèrbia durant la guerra dels Balcans.

La dotació econòmica del guardó passa en aquesta edició de nou milions de corones sueques a deu (entorn d’un milió d’euros).

Notícies relacionades

La Nobel de literatura, Louise Glück, en tres poemes

Berto Romero: «La televisió tritura la vida per convertir-la en aliment»

Entre els favorits de les cases d’apostes, un indicatiu poc fiable perquè les llistes de l’Acadèmia són secretes, hi havia l’escriptor Javier Marías juntament amb la poeta canadenca Anne Carson. També hi havia Maryse Condé, de Guadalupe, que va ser el Nobel ‘alternatiu’ el 2018, seguida per la russa Ludmila Ulítskaia. De nou el sempitern Haruki Murakami hi tornava amb una altra eterna candidata, la canadenca Margaret Atwood.

Eren, així mateix, a les quinieles un altre dels candidats habituals dels últims anys, el kenyà Ngugi Wa Thiong’o, el poeta coreà Ko Un i l’escriptor xinès Yan Lianke. També hi apareixien altres noms com els de Cormack McCarthy, Don DeLilo, Jamaica Kincaid o Marilynne Robinson. L’escriptor txec Milan Kundera, l’autor noruec Karl Ove Knausgaard, Michel Houllebecq i Stephen King són altres dels noms pels quals s’ha pogut apostar.