MÀXIM GUARDÓ DE LES LLETRES
La Nobel de literatura, Louise Glück, en tres poemes
L'Acadèmia ha guardonat la seva «inconfusible veu poètica, que, amb una bellesa austera, tornada l'existència individual universal».
zentauroepp55315880 nobel201008133024 /
El premi Nobel de literatura 2020 ha recaigut en la poeta nord-americana Louise Glück, de 77 anys. L’Acadèmia ha guardonat la seva «inconfusible veu poètica, que, amb una bellesa austera, tornada l’existència individual universal».
Recollim aquí tres dels seus poemes que reflecteixen aquest estil que li ha valgut el màxim reconeixement de les lletres: un estil personal, íntim que amaga situacions universals.
EL DESIG
¿Recordes de quan vas demanar un desig?
Jo demano molts desitjos.
Quan et vaig mentir
sobre allò de la papallona. Sempre m’he preguntat
què vas demanar.
¿Què creus que vaig demanar jo?
No ho sé. Que tornaria,
que al final d’alguna manera estaríem junts.
Vaig demanar el que sempre demano.
Vaig demanar un altre poema.
EL DILEMA DE TELÈMAC
Mai em decideixo
sobre què posar
a la tomba dels meus pares. Sé
el que ell vol: ell vol
‘estimat’, cosa que certament resulta
molt exacte, sobretot
si comptem totes aquelles
dones. Però
això deixaria la meva mare
a la intempèrie. Ella em diu
que en realitat no li importa
el més mínim; ella prefereix
ser descrita
pels seus èxits. No tindria jo gaire
tacte si els recordés
que un
no honra els seus morts
perpetuant les seves vanitats, les seves
autoprojeccions.
El meu propi criteri em recomana
exactitud sense
xerrameca; són
els meus pares i, en conseqüència,
els visualitzo junts,
de vegades m’inclino per
‘marit i dona, de vegades per
forces contràries’.
PORT ESPORTIU
El meu cor era un mur de pedra
que tu de tota manera vas traspassar.
El meu cor era un jardí illenc
a punt de ser trepitjat per tu.
Tu no volies el meu cor;
tu anaves de camí al meu cos.
Res d’això va ser culpa meva.
Ho eres tot per a mi,
no només bellesa i diners.
Quan fèiem l’amor
el gat se n’anava a una altra habitació.
Llavors em vas oblidar.
No en va
les pedres
s’estremien al voltant del jardí emmurallat:
no hi ha res allà ara
excepte aquest salvatgisme que la gent anomena natura,
el caos que s’apodera de tot.
Em vas portar a un lloc
on vaig arribar a veure la maldat en el meu caràcter
i em vas deixar allà.
Notícies relacionadesEl gat abandonat
ploriqueja al dormitori buit.
- Més d’un milió de catalans prenen Diazepam i altres ansiolítics
- Nova etapa L’emotiu comiat de Ramon Pellicer del ‘TN’ de TV3 després de 23 anys: «Ara assumirem altres responsabilitats»
- Deduccions fiscals El ‘BOE’ confirma una nova deducció de fins a 340 euros en el teu IRPF: així pots beneficiar-te d’aquesta ajuda
- 53 anys d’història Un tresor fotogràfic, en perill
- Renfe adjudica el transport en bus pel desdoblament després de tres intents fallits
- Champions league La Premier encareix la Champions per a Barça i Reial Madrid
- TELEVISIÓ I MAS Em ve molt de gust
- Barcelona, protagonista Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies
- L’ACTUALITAT BLAUGRANA Flick enterra tots els egos
- La reaparició Bernal comença un altre viatge després de la lesió