Un quart de segle dels Simfònics al Palau

Aquest dissabte l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va celebrar els 25 anys del seu cicle Simfònics al Palau, una coproducció del conjunt vallesà i el Palau de la Música Catalana nascuda fa un quart de segle per iniciativa del llavors gerent de l’orquestra, Joan Oller –avui director de l’auditori modernista–, que naixia per pal·liar el buit que deixava l’OBC amb el seu trasllat a la seva flamant nova seu, l’Auditori. Ha sigut la celebració d’un somni fet realitat, el d’una orquestra que ha lluitat des del cooperativisme i la iniciativa privada per divulgar la lírica i la música clàssica.

Fidel al seu esperit popular, per a aquest primer programa de la temporada –en dues sessions, tarda i nit–, l’OSV va apostar per una obra molt estimada pel públic com són els ’Carmina burana’, els càntics de Beuern, una col·lecció de cançons medievals recopilades, orquestrades i editades amb forma de cantata profana pel compositor i pedagog alemany Carl Orff. La seva popularitat va arribar amb el cine, el ballet i la publicitat, que han fet seves algunes de les seves melodies en innombrables ocasions. En una reducció per a dos pianos, vents i percussió que va reunir una vintena de músics sota el comandament de Xavier Puig, la lectura va aconseguir entusiasmar pels seus contrastos, amb el polit protagonisme del Cor Jove del Orfeó Català –uns 50 cantaires– que dirigeix Esteve Nabona, amb domini total de la partitura; només va faltar més rotunditat en els tenors, tot i que en això segur que va influir ‘la sordina’ que creen les mascaretes.

Homenatge als sanitaris

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En el planter de solistes va destacar per domini i capacitat la soprano Alícia Amo, mentre que el tenor Beñat Egiarte sucumbia contra una particel·la infernal. Toni Marsol va imposar la seva energia destacant en els moments més teatrals, tot i que amb problemes puntuals d’afinació. Gran intervenció la dels pianistes Pau Casan i Josep Surinyac.

Abans, el cor va interpretar en solitari ‘O nata lux’ de Morten Lauridsen en memòria dels morts per la pandèmia i com a homenatge als professionals sanitaris.