30 d’oct 2020

Anar al contingut

FESTES DE LA MERCÈ

Maria Rodés, bruixa amb causa al Teatre Grec

La cantautora del Maresme va desplegar el suggerent cançoner de 'Lilith', el seu nou àlbum, amb enginy instrumental, girs llatins i fons feminista

Jordi Bianciotto

Maria Rodés, bruixa amb causa al Teatre Grec

FERRAN SENDRA

La simpatia de Maria Rodés per l’enigma ancestral li permet ara a veure-se-les amb les bruixes d’altres temps i amb els ritus xamànics que connectaven amb l’altre costat. Aquelles figures de vegades immolades a la pira eren, en realitat, dones que no encaixaven a les quadrícules, entén la cantautora del Maresme, que aquest diumenge ens va servir un bonic aquelarre amb fons reivindicatiu al Teatre Grec.

La nova proposta, un àlbum que veurà la llum el 16 d’octubre, porta per títol ‘Lilith’, en al·lusió a la figura mitològica, la primera dona d’Adam segons el judaisme, que es va rebel·lar davant la seva autoritat. Repertori que fon la tenebra amb el traç d’innocència i la melodia encantada amb la cançó de tacte popular. La nit del Grec va començar a caminar amb un poema de Miguel Hernández, ‘Luna venidera’, en forma de mantra monocord, que va donar pas a ‘Flor del mal’, repesca dels seus dies de copla.

Cordes en fricció

Sempre atempta tant a dinàmiques melòdiques amb àngel com a textures arriscades, Rodés va desplegar una sonoritat càlida i amb punts de fuga astrals a partir del joc a tres guitarres, les clàssiques que van manejar tant ella mateixa (de vegades) com Isabelle Laudenbach (la que va ser component original de Las Migas), i l’elèctrica de Marina Tomás, trio remarcat pel cello de Marta Roma i l’aeri instrumental de Pep Pascual, el llarg còmplice de Pascal Comelade. Seves van ser les udoladores vibracions de l’arc de violí en aquestes ‘Rialles’ amb vista a Alfonsina Storni. «Una de les meves bruixes preferides».

Alternades amb cançons com ‘Nana negra’ (sobre cossos negres i invisibles que vaguen per l’univers, del còsmic àlbum anterior, ‘Eclíptica’) o la copla ‘Ai, pena, penita, pena’, en versió trobadora trencadissa, van degotar benvingudes novetats: Inquietant ‘Les bruixes tornin’, amb cops de timbal, ferros que grinyolaven i aires d’aquelarre, i la respostejadora ‘Em quedarà soltera’, de Cecilia, plena d’ironia costumista.

Energies màgiques

Aires de ranxera en ‘La bruixa’ i una picada d’ullet a Mikel Laboa amb el seu ‘Baga, biga, higa’ en eusquera, que va utilitzar per demanar que les «energies màgiques» del lloc fulminessin la maleïda Covid. Consumat l’encantament, i mirant d’acabar el concert abans que el piromusical de les 22.00 el torpedinés, Rodés es va avenir molt amb la peça ‘Paraguaiana’, de Juana Molina, i va reservar per al final un parell de cartes del nou disc que ja han vist la llum. Allà van ser ‘La extraña’, cúmbia en honor a la curandera mexicana María Sabina, i ‘Carta al diablo’, sobre una bruixa que s’enamora del dimoni. «Pinta malament, però ella ho intenta, tot i que al final passa el que passa», va il·lustrar Maria Rodés, trobadora i fetillera, en l’última, ultramuntana, nit de la Mercè.