'Courtroom 3H': els desprotegits de la justícia

Antonio Méndez Esparza ha explicat que al completar la seva anterior pel·lícula el 2017, ‘La vida y nada más’, documental sobre el dia a dia d’una família de classe baixa de l’estat de Florida, es va quedar amb la sensació que havia deixat massa coses en l’aire sobre el paper que juguen els jutjats nord-americans en determinats plets i demandes. Fruit d’aquesta reconsideració convertida en necessitat ètica i expressiva, sorgeix una pel·lícula molt més radical, sobretot en el seu dispositiu. ‘Courtroom 3H’ mostra sense que la càmera sembli entremetre’s massa –tot i que el seu emplaçament obeeix a una decisió precisa a cada escena– la tasca també diària en un jutjat de Tallahasee, al mateix estat, un tribunal de família unificat que afronta els casos en els quals hi ha menors implicats.

La primera part del film recull, muntats els uns amb els altres, alguns d’aquests casos. La segona part se centra en tres de manera més explícita. Se li ha qüestionat al film certa dispersió i les decisions de muntatge, però crec que precisament el que converteix ‘Courtroom 3H’ en una experiència tan curiosa i única com demolidora (hi ha moments molt durs) és precisament aquesta dispersió inicial, com si el director volgués capturar tan sols retalls de famílies completament trencades.