ENTREVISTA

Michel Franco: «A diferència de Tarantino, jo no utilitzo la violència per donar plaer a l'espectador»

El cineasta presenta a la Mostra de Venècia 'Nou ordre', demolidora crítica social ambientada en un escenari distòpic

Michel Franco: «A diferència de Tarantino, jo no utilitzo la violència per donar plaer a l'espectador»

CLAUDIO ONORATI

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

N’ha tingut prou amb quatre llargmetratges per confirmar-se com un cineasta particularment intrèpid i provocador. La nova pel·lícula de Michel Franco, ‘Nou Ordre’, planteja un escenari distòpic –un cop d’estat a Mèxic provoca el col·lapse d’un sistema polític i la seva substitució per un altre encara més autoritari-, per oferir una demolidora crítica social i una lliçó sobre com mantenir l’espectador amb les ungles clavades a la butaca. Aquest dijous l’ha presentat a competició a la Mostra de Venècia.

¿És conscient que la seva pel·lícula aconsegueix deixar a l’espectador fet pols?

Sí. L’he concebut com un crit d’alerta: si les desigualtats socials i econòmiques continuen creixent acabaran sent insostenibles i, llevat que les previnguem de manera cívica, estem abocats al caos. Per descomptat, en el passat hi ha hagut governs corruptes que han respost a les protestes amb una brutalitat dictatorial, i és un gran error pensar que aquest tipus de coses no tornaran a succeir. En realitat, la pandèmia ha fet que el que passa a la pel·lícula resulti encara més realista. 

De fet, alguns opinen que el virus és un invent a través del qual es vol imposar un nou ordre.

Evidentement el virus existeix, i si no portéssim la mascareta ni féssim tot el que estem fent estaríem parlant de molts milions de morts. Però és indubtable que hi ha governs que estan aprofitant la por de la gent per fomentar el menyspreu al proïsme i per militaritzar-se, i que les bretxes estan creixent. 

«Amb la pandèmia hi ha governs que estan aprofitant la por de la gent per fomentar el menyspreu al proïsme i per militaritzar-se»

La revolució que la pel·lícula escenifica està desposseïda d’ideologia o de projecte social, ¿per què?

Perquè pensar en revolucions utòpiques és una ingenuïtat. La gent se n’està atipant, i punt. Els armilles grogues, per posar un exemple recent, eren una mescladissa d’ideologies polítiques i classes socials, i mai va quedar clar què tenien en ment a banda d’una gran insatisfacció i ganes de trencar coses. Deixem de tancar els ulls, com fan al meu país. A Mèxic els rics s’envolten de gent armada i creuen que així s’arreglen les coses. Aquest és el grau d’estupidesa. 

L’últim pla de la pel·lícula és una bandera mexicana...

Al meu país el classisme i el racisme són brutals, i això fa que m’avergonyeixi moltíssim de ser mexicà. Cert, a Europa la xenofòbia és un problema gravíssim, i els governs de dretes estimulen la por dels migrants per acumular votants. Però si l’hagués ambientat en un lloc imaginari, com Buñuel va fer a ‘El discret encant de la burgesia’, la pel·lícula hauria perdut molta de la seva força. Com a cineasta, sento que he de ser específic i retratar la violència amb realisme. 

Notícies relacionades

¿En algun moment va témer anar massa lluny a l’hora de retratar-la?

No, perquè qualsevol pel·lícula que intenti tractar amb serietat el tema que ‘Nou ordre’ tracta ha d’incloure violència. I cap espectador disfrutarà veient la violència que apareix a la meva pel·lícula. A diferència de Tarantino, jo no la utilitzo per donar plaer a l’espectador; el que ell fa em sembla una irresponsabilitat tremenda.