Erick Morillo, l'etern somriure de la música de ball

Erick Morillo (Nova York, 1971) ha mort aquest dimarts al seu domicili de Miami per causes encara desconegudes, segons l’informe policial. El prestigiós ‘dj’ i productor musical ha sigut una de la figures més rellevants i inspiradores de la música de ball de les últimes dècades a nivell internacional i de manera especial a la Meca de la música electrònica.

La seva especial relació amb Eivissa, la seva influència musical i la relació amb l’oci nocturn local han sigut clau per entendre el desenvolupament de la música dance, l’electrònica, la indústria, el moviment clubbing a l’illa i la seva projecció mundial. Erick Morillo ha sigut una icona del dance gràcies a la seva vena creativa llatina i un atractiu personal únic que el va convertir en un imant del món del ‘show business’.

Vaig conèixer l’Erick fa vint-i-cinc anys, nouvingut a Eivissa procedent dels Estats Units, on ja era una figura de les discoteques. Va ser dels primers dj americans que van arribar a l’illa junt amb David Morales, Roger Sánchez i el desaparegut Frankie Knuckcles portant els sons de Detroit, Chicago i Nova York. Vaig viure molt de prop els seus inicis com a ‘dj’ a l’illa i com ell mateix fabricava la seva projecció internacional com a productor des de Space i posteriorment a Pacha els dimecres amb la seva festa ‘Subliminal Sessions’. Sempre m’acostava a la cabina on fos que actués per saludar-lo, ballar i compartir el seu enorme entusiasme i creativitat musical. Em rebia amb una gran abraçada i aquesta frase: «¿Com estàs germà? ¿Va tot bé?».

Sent el productor local del programa de televisió de MTV Europe, Eivissa, The Rock el 1998, un concert per a la televisió que es va celebrar a Sa Pedrera de Sant Antoni diversos anys, el vaig convidar a participar al costat d’altres ‘dj’ de renom en el programa. La seva simpatia, do de gents, agilitat mental i descarament el van portar a fer entrevistes als ‘clubbers’ per a aquest programa, fet que va marcar el seu inici també com a ‘showman’ i presentador posteriorment. Sempre em va manifestar el seu agraïment per haver cregut en ell i ajudar-lo als seus començaments.

He entrevistat Erick en diverses ocasions per al ‘Diario de Ibiza’ i altres publicacions internacionals reflectint en tot moment la marxa de la indústria i els corrents musicals. En una d’aquestes entrevistes, el 2005, ja apuntava al futur amb titulars com: «Punxar a Eivissa és punxar per al món sencer», o «Ara tothom vol ser ‘dj’». Vaig compartir amb l’Erick, Ricardo Urgell, Francisco Ferrer i altres amics una nit espectacular en l’obertura de la discoteca Pacha New York de la qual Morillo va ser soci. El seu poder de convocatòria va reunir el personal més ‘fashion’ i cosmopolita de la Gran Poma i es va convertir en el paladí de la nit novaiorquesa durant anys.

Un gran ‘dj’ i productor 

Erick va ser pioner en molts aspectes del món de l’espectacle, i té l’honor d’haver sigut el primer dj que va tenir una residència en un club d’Eivissa i d’haver comptat amb el millor VIP de l’oci nocturn local amb famosos i personatges de la música, el cine i la televisió al seu voltant. Puff Daddy, Sienna Miller, Jude Law, James Blunt, Naomi Campbell i altres acudien de manera natural i espontània a les seves festes.

En la seva faceta de dj i productor ha tingut una carrera plena d’èxits, ha sigut pioner en moviments musicals del dance sobretot fins al seu pas a l’electrònica amb un concepte elegant, divertit, melodiós i amb influències de ritmes llatins. Ha tingut èxits internacionals com ara ‘I liketomoveit’, el seu CD de llançament en la seva primera residència a Space, que va fer la volta al món i es va convertir a la fi en un clàssic de la música de ball. La seva manera d’entendre la música, les pistes de ball i com fer ballar el públic que tenia al davant des de la cabina han sigut excepcionals. Com a productor va posar en marxa diversos projectes amb altres artistes majoritàriament de color, com Real 2 Real i la creació del seu propi segell discogràfic, Subliminal Records, amb el qual va obtenir diversos ‘hits’. Ha sigut guardonat com el millor dj per diverses publicacions  internacionals i compta amb diverses kryptonites dels DJ Awards.

A això se li uneix un talent descomunal per al ritme, la barreja de diferents estils musicals en viu i una alegria desbordant que traslladava des dels plats als peus dels milers de clubbers que el van seguir durant més de dues dècades. La seva faceta de showman ha sigut una altra de les grans virtuts de Morillo, la seva manera d’actuar als escenaris del dance, la seva interacció amb els clubbers, la seva manera d’aplaudir el públic i la seva entrega a la música van complementar el seu segell i personalitat com a artista. Els seus xous en les obertures i tancaments de Space són memorables, així com la seva residència a Pacha i altres locals de l’illa.

Com a persona Erick Morillo era l’alegria constant, de dia i nit, no hi havia manera de passar-ho malament amb ell. El seu etern somriure irradiava felicitat, amistat, empatia i unes ganes tremendes de viure. Era igualment un paio generós, trempat i un encant per a les noies. El seu magnetisme personal contagiava i no deixava indiferent ningú que el conegués més de cinc minuts.

Amistat i simpatia

L’Erick era un generador constant d’amistat i simpatia, tenia un gran concepte de l’amistat. Un altre ‘dj’ i amic personal, Fonsi Nieto, recorda com van començar junts de molt joves: «L’Erick era el paio més divertit del món, mai tenia una mala cara, saludava tothom per igual ja fos un famós o un aparcacotxes. Mai va negar una foto a un fan i sempre estava disposat a donar-ho tot pels amics. Quan em vaig casar en segones núpcies a Eivissa, va venir en un avió privat expressament des de França per punxar amb mi a la festa i passar unes hores junts. Era un paio excepcional, un gran amic i un gran artista que va desenvolupar bona part de la seva carrera a l’illa i al qual li devem molt com a artista, ‘dj’ i productor».

Pepe Roselló, expropietari de Space, va viure grans moments al costat de l’artista a les festes d’obertura i tancament de Space, en les quals Morillo era un guru: «Era una ànima blanca de l’emoció, la passió i l’alegria. Vam viure moments inoblidables i èpics a nivell musical i professional. Recordo especialment una anècdota relacionada amb els atemptats de les Torres Bessones a Nova York, va coincidir amb el tancament de la terrassa i li vaig demanar a Erick que portés la cançó ‘New York, New York’ de Frank Sinatra quan venia a punxar per fer un homenatge al poble americà i al novaiorquès. Des de l’escenari vaig retre un sentit homenatge de solidaritat, amor i respecte a les víctimes i a continuació Erick va punxar la cançó ‘New York, New York.’ La gent es va quedar bocabadada, emocionada i de sobte van aparèixer banderes americanes flotant per sobre del públic i la gent es va tornar boja. L’Erick sempre recordava aquesta anècdota com una cosa única en la seva carrera».

Dj Oliver també el recorda com un gran col·lega: «Li agradava punxar amb els ‘dj’ d’Eivissa i s’ho passava d’allò més bé. Venia amb mi a la cabina de la festa ‘La Troya’ a Amnesia i em deia: «Deixa’m punxar uns discos per a aquesta gent, que jo no tinc aquest públic tan boig a les meves festes»... i s’ho passava bomba.  Li agradava la música i el que punxàvem els ‘dj’ eivissencs perquè volia integrar-se molt amb la gent de l’illa».

El costat fosc

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

El relacions públiques Roman Fortunato recorda tristament la figura del seu gran amic: «L’Erick era el paio més alegre i generós que he conegut. L’he vist donar 500 euros de propina a un aparcacotxes de DC10. El preocupava portar diners a sobre per donar propines a cambrers o a qualsevol que li prestava un servei. Si no tenia prou euros donava dòlars. Era molt agraït, mai es va negar a res i es preocupava pels amics de manera increïble, demanava el menjar i la beguda per a tothom. Era l’amic més divertit del món, molt graciós i amb una gran agilitat mental. No era superficial en la relació personal, si li demanaves un consell te’l donava com si fossis el seu germà. Vaig viatjar amb ell per mig món en avions privats, em va presentar Puff Daddy i ha sigut la meva referència amb el ‘networking’ de marques i esdeveniments. És una gran pèrdua».

Com gairebé tots els artistes, Morillo ha tingut una etapa fosca en la seva vida lligada al consum de drogues que ell mateix va reconèixer i que el va mantenir un temps apartat de la primera línia dels escenaris musicals. El 2010 va reconèixer la seva addicció a la ketamina, que gairebé li costa la vida, en una entrevista realitzada per un altre ‘dj’ i amic, Pete Tong, presentador i ‘dj’ de la BBC Radio One, durant el transcurs de les conferències de l’International Music Summit al Hard Rock Hotel Eivissa. Morillo va aconseguir recuperar el seu estatus i va tornar a la primera línia de la música electrònica reconvertit musicalment però fidel al seu estil de ritme, alegria i melodia. Morillo va intentar mentalitzar els joves del perill de les drogues però al final ha sigut una víctima més del costat més fosc de la fama i l’èxit.