'Color out of space': invocant Lovecraft

Amb l’excepció de tres documentals i tres curts, feia 23 anys que Richard Stanley no dirigia una pel·lícula. El calvari va començar quan va ser acomiadat del rodatge de ‘L’illa del Dr. Moreau’, el 1996. Des d’aleshores, més de dues dècades intentant trobar el seu lloc de nou. Massa temps.

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

Ho ha aconseguit amb Nicolas Cage, l’actor nord-americà que encara conserva caixet i és capaç d’involucrar-se en els projectes més delirants, i d’H. P. Lovecraft. L’actor encarna el pare d’una família retirada en un ranxo que és víctima d’alguna cosa estranya i terrible procedent de l’espai exterior. L’escriptor proporciona el recolzament argumental: Stanley adapta al present un dels seus relats mestres, ‘El color que va caure del cel’ (1927), ambientat en aquest ranxo familiar situat a una hora d’Arkham, la ciutat imaginària preferida de Lovecraft.

Tot i que els personatges vesteixin com avui, tinguin mòbils, ordinadors i wifi, no deixen de ser figures molt de Lovecraft, d’un altre temps, de manera que els misteris a què s’enfronten continuen sent igual d’arcaics com a l’original. Stanley potser dilata massa el metratge abans d’entrar en matèria, i alguns dels efectes especials (homenatge a ‘La cosa’ de John Carpenter en diverses escenes) no estan a l’altura, però, en general, Lovecraft estaria satisfet amb aquesta reconversió als temps moderns dels seus horrors atàvics.