Els llibreters creuen els dits davant d'un altre Sant Jordi incert i estrany

«Els números del mes de juny... Semblen els d’un mes de desembre», diuen Arnau Cònsul i Silvana Vogt, de Cal Llibreter, a Sant Just Desvern. «Ha sigut espectacular. No tenim paraules». Sofía Balbuena i Daniela Demarziani, de Lata Peinada, la llibreria llatinoamericana del Raval de Barcelona, diuen que «la facturació del mes de juny no va ser de cap manera inferior a la del juny de l’any passat», i Isabel Sucunza, de la Llibreria Calders, diu que «ha sigut el millor maig» des que va obrir el local. «L’abril va ser menys catastròfic del que pensàvem gràcies a les vendes ‘online’, i el mes de juny va anar molt bé», diuen Mar Redondo i Carlota Freixenet, de La Carbonera, al Poble-sec. «Molta gent que havia comprat durant la quarantena venien després a recollir els seus llibres, i ja que hi eren se n’enduien d’altres».

Acompanyades pels seus clients

Han sigut mesos en què les llibreries s’han sentit acompanyades pels seus clients habituals o bé pel seu entorn geogràfic (la gent del barri, del poble), i coincideixen que va fer efecte la crida del gremi en el més àlgid del confinament, quan van apel·lar a l’únic amb què estaven segurs que podien comptar: la solidaritat del lector. La gent va respondre. La gent va reservar o va comprar per internet. Van activar les seves pantalles, van fer clic amb el ratolí i van comprar un llibre, van fer clic amb el ratolí i en van comprar un altre, i els clics es van acumular i van funcionar com a antídot contra el pessimisme en els mesos en què els locals van estar tancats. «La venda ‘online’ ha crescut exponencialment», diuen a Lata Peinada. «No sé si es va compensar», expliquen els seus col·legues de Cal Llibreter, però no estem molt per sota de la facturació que teníem l’any passat a aquestes altures. I això que a l’abril vam arribar a plantejar-nos tancar».

«Hi havia molta incertesa i ens ho vam plantejar tot, tancar, demanar un crèdit, renegociar el lloguer, abaixar-nos els sous...», diu Sucunza. «Al final hem tingut la sort de poder renegociar el lloguer, a més d’estar dos mesos sense cobrar i abaixar-nos una miqueta els sous». Els llibreters gairebé parlen amb una sola veu quan diuen que el gènere que més sortida ha tingut aquestes setmanes és l’infantil i el juvenil: «Sembla que les famílies estaven cansades que els nens estiguessin tot el dia enganxats a les pantalles», diuen a La Carbonera. «Venien pares», diuen Cònsul i Vogt, «que ens deien que durant la tancada els nens ja havien llegit tot el que hi havia de literatura infantil a casa, així que s’emportaven diversos llibres».

Dies de confusió

Cap d’aquests llibreters té pensat sostreure’s de la celebració del Dia del Llibre versió canicular; alguns amb objeccions, d’altres perquè no han tingut més remei que deixar-se arrossegar; d’altres perquè pensen que hi ha motius per celebrar. I per fer caixa, evidentment. En qualsevol cas, els últims dies han sigut de confusió: la que va sembrar el Govern amb les mesures que va començar a perfilar divendres. Més enllà que a dos dies de la cita les llibreries no tinguessin claredat en assumptes bàsics com si tindrien permís per posar parades al carrer, continuava tenint una evident càrrega d’incongruència que el Govern mantingués una cita que implicarà mobilització col·lectiva mentre amb l’altra mà cridava a la desmobilització del col·lectiu. ¿Què pensar? Algunes llibreries com Cal Llibreter van arribar a plantejar-se si és responsable, fins i tot, obrir. «La nostra preocupació principal és cuidar els nostres clients, autors i editorials», expliquen des de Lata Peinada. L’única certesa de cara a aquest dijous és la incertesa: ningú pot preveure què passarà. Si sortirà la gent al carrer, si acudiran a les llibreries, quan les autoritats els estan demanant que només surtin per a l’imprescindible.

«Serà un Sant Jordi estrany, amb mitja Barcelona fora i la recomanació de quedar-te a casa», diu Carme Prim, de La Caixa d’Eines, que afegeix que «ha sigut una estocada» la cancel·lació de la festa al passeig de Gràcia. «És molt difícil fer una previsió, però les perspectives no són gaire bones». Lluís Morral, de Laie, un altre perjudicat per aquesta suspensió, diu que «pot ser un dia normal o un dia que la gent surti i ompli les llibreries»; que «no se sap». La Laie manca de prou espai a la vorera de davant per instal·lar una parada, però Morral diu que prefereix que la gent entri al local i esculli el seu llibre de Sant Jordi de l’ampli fons de la llibreria. Per descomptat, tot amb les degudes mesures de seguretat. La Laie ha cancel·lat les firmes que anava a dur a terme a la segona planta del local per evitar aglomeracions.

Contradiccions

Notícies relacionades

200 llibres recomanats per al Sant Jordi d'estiu

¿Val la pena?

És una contradicció flagrant: convocar la gent a un esdeveniment grupal i dir-li al mateix temps que les coses grupals són perilloses, però les llibreries tenen previst desactivar-la amb una cura extrema de les mesures de seguretat. Això i una mica d’enginy. «Posarem una taula fora i a reorganitzar a dins per evitar que s’hi acumuli gent», diuen a Lata Peinada. «Posarem una taula fora i tancarem la llibreria per evitar l’aglomeració en un lloc tancat», diu Cònsul, de Cal Llibreter. «Seguim el pla previst, amb més cura amb les mesures», resumeix Sucunza, que obrirà fins a les 11 de la nit i que dimarts ultimava amb alguns editors la possibilitat que passin per la llibreria a recomanar llibres.

«Obrirem i celebrarem, però als nostres clients els estem dient que vinguin esglaonadament durant la setmana», diuen a La Carbonera. «Ampliarem el protocol. Hi ha moltes maneres d’esponjar», diuen a La Caixa d’Eines. Per tot arreu es barreja el desig de tenir dia del llibre i de ser responsables. Llevat d’excepcions, els escriptors firmant brillaran per la seva absència. Congreguen multituds, que és el que no es vol, malgrat que es vol que la gent surti... Tot i que, potser, la gran contradicció és una altra. Com diu Sucunza, «és sorprenent que després de l’experiència amb el Sant Jordi cancel·lat i de parlar tant que no era bo jugar-s’ho tot a un dia, que s’havia de potenciar un altre tipus de compra, ¡pum!, una altra vegada un dia, el 23 de juliol». Tot a un dia, com sigui.