El sector del cine se sent vulnerat

El tancament de les sales de cine a les àrees metropolitanes de Barcelona i Lleida, decretat per la Generalitat de Catalunya des del passat 18 de juliol, ha agafat el sector per sorpresa, confós i lícitament enfadat. Tot el teixit de la distribució i exhibició cinematogràfica consultat per aquest diari coincideix que no hi ha cap criteri clar per procedir a aquesta dràstica mesura, que arriba a més quan començaven a fer-se tots els esforços possibles per a la recuperació seguint al peu de la lletra els protocols establerts. És un sector molt castigat, ja que s’han perdut els tres mesos de primavera, que generalment són bons per a les sales de cine, i s’entra ara en el període estiuenc, que no és la millor època.

Per Adolfo Blanco, responsable de la distribuïdora A Contracorriente Films i dels cines Verdi, «els que han pres aquestes decisions no són consumidors de cine i teatre, és una mesura de cara a la galeria. El cine és una cosa molt visible, i tancar espais tan populars com les sales cinematogràfiques és com dir estic prenent mesures importants tot i que dolguin. En un cine no se socialitzarà i ni tan sols es donen entrades físiques en paper. Saben que el sector cultural és molt solidari amb la societat pels seus valors d’educació, i ho han aprofitat».

Protocol escrupolós

Xavier Atance, de la productora Benecé Produccions i un dels propietaris dels cines Girona, incideix en alguns d’aquests aspectes: «Els exhibidors de cine van ser els primers en crear un protocol segur. Ens hem adaptat per tenir totes les localitats numerades, mantenir les distàncies requerides (a les tres sales dels Girona una de cada dues files no s’utilitza) i que l’espectador no hagi de tocar res quan entra al cine. Tot es desinfecta entre sessió i sessió. Som conscients de la renúncia a la capacitat numèrica de les sales perquè l’espectador pugui sentir-se segur venint al cine». I llança una pregunta: «¿Com pot ser que mantenint el protocol estrictament se’ns obligui a tancar?»

La confusió és absoluta. «El problema és que han sembrat molt desconcert entre la ciutadania. Amb aquesta mesura és com si diguessin que un bar al 50% de la seva capacitat és segur i un cine al 50% d’aforament no ho és. No té cap lògica», opina Blanco. José Tito, de la distribuïdora La Aventura, també ho té clar: «Les mesures estan preses per gent que no ha anat gaire al cine. Són els que pensen que les sales estaran plenes ara com quan per nadal veuen ‘Star Wars’». En aquestes setmanes posteriors a l’acabament de l’estat d’alarma, «l’aforament no ha sigut superior al 15%, es respecta la distància social i durant la projecció la gent no interactua, s’asseu a la seva butaca i veu la pel·lícula amb la mascareta posada. No hi ha manera d’entendre aquesta mesura».

Negocis familiars

«Fins ara no hi ha hagut focus de contagi ni en cines ni en teatres», comenta Nacho Cerdá, responsable de Phenomena. «La decisió, a més, es pren un divendres a última hora, amb poc espai per reaccionar i preparar-te. Alguns som negocis petits i familiars que subsisteixen amb el poc públic. En el nostre cas, al ser sala de repertori, cal demanar còpies i drets amb temps, no es fa d’un dia per l’altre. I ara ens tornem a moure en la inseguretat jurídica. ¿Què fem amb els erto?»

Notícies relacionades

La gala benèfica People in Red és la Met Gala catalana

Guia per a una bona aplicació del retinol

Hi ha, a més, un important dany col·lateral: «Es dona la imatge que una sala de cine és un lloc perillós, i no és així en absolut. La gent que ha anat al cine aquestes dues últimes setmanes s’ha sentit còmoda i protegida, i així ho han expressat a Twitter», explica José Tito. «S’estan estigmatitzant els espais culturals, que són més segurs que agafar el transport públic en hora punta, per exemple», afegeix Cerdá.

Accions conjuntes

De savis seria rectificar. Els implicats ja han realitzat accions conjuntes coordinades perquè es tinguin en compte les seves queixes. Els ajuntaments, sensibles a la situació, van presentar aquest dilluns una instància al Govern. Aquí també hi ha pugna política. Però això no hauria de ser així, o correm tots el risc que el país es quedi sense cultura en uns temps en què, si és possible, és més necessària que mai. Fins i tot el mateix president de la Generalitat ha admès que algunes mesures grinyolen.