'Madre oscura', un èxit de terror d'autocine

Per als germans Brett i Drew T. Pierce, l’èxit ha arribat acompanyat de culpa. El seu segon llarg, ‘Madre oscura’, va triomfar a la taquilla nord-americana, però en part per una pandèmia. Va ser una de les poques pel·lícules arribades durant el gran confinament a les grans pantalles dels Estats Units, o per ser precisos, els seus autocines, on el terror és gènere estrella i ajuda a generar intimitat. «Ens sentíem culpables, però, alhora, la nostra pel·lícula estava sent una distracció per a la gent en un moment terrible», afirma Drew. Anar a l’autocine era de les poques coses que es podien fer en aquells dies». Aquest divendres, dos mesos i dues setmanes després de la seva estrena nord-americana, arriba als cines espanyols; un dels quals, autocine (l’Star de València).

Per als Pierce, com per a qualsevol que creixés en els 80, els autocines són sinònim de nostàlgia. I, en el seu cas, també de somnolència.  «El nostre pare solia portar-nos-hi a veure maratons de grans sagues. Hi havia cines a Detroit on podies veure sis pel·lícules seguides. Recordo que, per exemple, ens va portar a veure una marató d’‘El planeta dels simis’. Ens vam quedar adormits. ¡Vam durar dues entregues!», recorda Brett.

El seu pare és, per més senyes, Bart Pierce, antic col·laborador de Sam Raimi en els efectes especials fotogràfics de ‘Posesión infernal’. Del seu progenitor han heretat el poc interès pels efectes digitals. «El clàssic de Raimi es va acabar de rodar al soterrani de casa dels nostres pares. Jo devia tenir uns dos anys. Recordo haver vist part del film sense voler i quedar tocat. El nostre pare ens va ensenyar les bondats dels efectes tradicionals: l’actor pot reaccionar a alguna cosa i l’espectador sent que el terror existeix realment al món, que és allà», diu Brett.

El retorn de les bruixes

A ‘Madre oscura’, un adolescent una mica rebel, en Ben (John-Paul Howard), arriba a una petita comunitat costanera per passar l’estiu treballant amb el seu pare (Jamison Jones) en un port. Durant la seva estada, descobreix diverses noies, però també una criatura terrible que sembla donar problemes a la família de la casa del costat. La mare, l’Abbie (flexible Zarah Mahler), ha sigut posseïda per una anciana bruixa que captura nens i, a més, fa que els seus pares oblidin que han existit.

La influència de ‘La finestra indiscreta’, de Hitchcock,  sembla clara, «però potser a través de ‘Nit de por’, que segons alguns hem plagiat descaradament [rialles], comenta Brett. «També ens va influir molt el llibre ‘Les bruixes’, de Roald Dahl», assenyala Drew. «De petits érem grans amants de les bruixes. Feia un temps que esperàvem que algú fes una pel·lícula de terror més o menys seriosa sobre elles, i com que no acabava d’arribar, vam decidir fer-la nosaltres». Els últims anys, no obstant, s’han estrenat pel·lícules ambicioses sobre elles, com ‘La bruja’, ‘Suspiria’, ‘Gretel & Hansel’... «Aquestes coincidències són curioses. Crec que tots consumim les mateixes pel·lícules i sèries, ens cansem de les mateixes coses, ens emocionem amb d’altres. I, de sobte, apareixen diversos directors amb projectes similars», exposa Brett.

Com ‘O.C.’, però amb por

Entre les sèries consumides pels Pierce hi deu haver, sens dubte, ‘O.C.’: en certa manera, ‘Madre oscura’ és com un llarg episodi de la sèrie ‘Teen’, de Josh Schwartz, només que amb bruixa contorsionista pel mig. Prenen la comparació com el que és: un compliment. «Volíem agafar personatges i situacions propis d’‘O.C.’ o ‘Dawson crece’ i col·locar-los en un paisatge de terror», assegura Brett. Drames naturals de l’adolescència barrejats amb agonies sobrenaturals. «Feia temps que no es veia una cosa així, crec. En les pel·lícules de terror d’ara mateix els protagonistes són gairebé sempre adults torturats». «Medicats fins a les celles...», diu Drew. «I al començar la pel·lícula sempre acaba de morir-se algú. Tots riem», afegeix Brett.  

Notícies relacionades

Eros, carisma i cançons que perduren

Mor Cruz Novillo, l’‘home que va dissenyar Espanya’

Després dels zombis (que van abordar en el seu debut del 2011 ‘Deadheads’) i les bruixes, els Pierce Brothers tenen ara la vista posada en els homes llop. «Hi hem estat treballant i esperem que tiri endavant. Si surt, sorprendrà la gent. És una visió diferent de tot el que s’ha vist abans», avança Brett.