Cinc discos de Mala Rodríguez

Mala Rodríguez, que oferirà un concert aquest divendres, dia 10, al Fòrum, com a gran reclam del cicle Nits del Primavera, també presenta el seu nou treball després de set anys, ‘MALA’. Repassem la seva discografia anterior: 

‘Lujo ibérico’ (2000). Una revelació com poques en la història de la música nacional. Pocs artistes arriben amb una veu pròpia, plenament formada, al seu primer disc. ‘Tengo un trato’ o ‘Yo marco el minuto’ eren clàssics instantanis.

‘Alevosía’ (2003). Contraatac amb premeditació i, així és, traïdoria, però també una visceralitat que fa saltar l’agulla del vinil. Un polit però intens punt de trobada entre l’ortodòxia del bombo i caixa i l’influx local.

‘Malamarismo’ (2007). L’artista comença a ampliar seriosament el seu camp de referents i a buscar tipus diferents de cançó. Pop i reggaeton estableixen la seva llei en un disc avançat al seu temps, nominat als Latin Grammy en la categoria d’àlbum urbà.  

Notícies relacionades

Natalia Olson-Urtecho: "La gestió de l’apagada va estar ben administrada"

‘People have the power’

‘Dirty bailarina’ (2010). Mala es desmelena del tot i decideix sonar més extraterrestre que de Jerez. Avalada pel productor nord-americà Focus, persegueix el seu so menys acomodatici fins ara. Al·lucinant ‘No pidas perdón’.

‘Bruja’ (2013). Feliç tornada al bombo i caixa; potser, el seu últim disc basat en una certa idea de purisme hip-hop. Poc feliç en les lletres, Mala batalla contra els dimonis personals i la violència contra totes les dones.