Bad Gyal, la festa i el perill

¿Estem davant d’una fractura generacional? Bad Gyal proposa llegir les noves tendències musicals amb el mateix afany d’adaptar-nos al moment que practiquem en qualsevol altra esfera de la vida. «Tots volem estar al dia, i això és una cosa independent de l’edat, ¿oi?», es pregunta. «De la mateixa manera que tothom s’apunta a les innovacions tecnològiques, ja fos la TDT en el seu moment o les plataformes de ‘streaming’ ara, no és dolent intentar conèixer altres músiques i obrir la ment». Potser és tan senzill com això. «Cal entendre que aquests estils són molt més rítmics i que potser molta gent pensarà que no són adequats per buscar la calma o la pau interior, tot i que per a mi poden arribar a ser-ho». ¿I per a la festa? «Per a això és la música perfecta».

De Puerto Rico a Panamà

A Bad Gyal (de ‘bad girl’, ‘noia dolenta’), àlies artístic d’Alba Farelo,  se li va despertar el gust musical a partir d’un disc de Destiny’s Child que li va regalar la seva tieta, i de petita va escoltar Estopa (favorits de la seva mare) i Diego el Cigala (preferència del seu pare, l’actor Eduard Farelo). Ara escolta «música urbana gairebé al 100%, sobretot caribenya». Artistes aptes per a tothom, remarca. «Conec gent gran que veu aquesta música superrica i que n’aprecia tots els matisos: en melodies, ritmes, recursos, codis...». A l’Alba (23 anys) no li preguntarem a què es refereix amb «gent gran».

Notícies relacionades

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

Savall reviu el Schuman líric

Viatge pel Carib amb Bad Gyal. Punt de partida: Puerto Rico. «Allà hi ha la majoria dels orígens del reggaeton», destaca. «He tornat a escoltar els artistes que em flipaven de molt jove, com Wisin & Yandel, Zion & Lennox, Daddy Yankee, Don Omar... I de l’escena d’ara m’agraden Darell i un xaval nou, molt, nou anomenat Chini Lee, que vaig descobrir allà». Música dotada de duresa rítmica, però també de sinuoses atmosferes electròniques: escolteu el seu recent ‘No bulto’. D’aquí a la República Dominicana («i el dembow, un estil molt més ràpid») i a la indispensable Jamaica amb el seu dancehall escindit del reggae, «ara ja molt electrònic i amb cançons sobre pistoles i mogudes». I l’última estació és Panamà, la terra del pioner El General, on treballen «el mateix ‘beat’ que a Jamaica, però en espanyol».

El concert més desitjat

El concert pel qual més sospira Bad Gyal és el del jamaicà Vybz Kartel, i ho té difícil, no ja per la Covid-19 com perquè el aquest compleix cadena perpètua per assassinat. «A Jamaica tots els dies en parlen; tothom està esperant que el treguin», diu amb pena. Sí, aquestes músiques podran ser la mar de festives, però les embolcalla aquella aura de perill en altres temps pròpia del blues o el rock’n’roll, aquests gèneres avui gairebé alienígenes. «¿El rock? Ni fu ni fa, la veritat. Ah, però tinc un oncle que està bastant boig pels Rolling Stones».