Un cicle gratuït per descobrir les millors pel·lícules africanes de la història

L’Associació Africadoolu està formada per un col·lectiu de persones vinculades a l’art, l’educació a través de l’art i la gestió cultural que promou i difon les cultures africanes per mitjà de les seves expressions artístiques. El seu propi nom ho indica, ja que ‘adoolu’ significa, en mandinga, ‘cultures’. Un dels seus projectes més populars és el Cicle de Cinema Africà i Dona (CCAD), que es va celebrar el mes de març passat i ara ens fan una interessant proposta per aprofitar aquests dies. Han seleccionat vuit importants films clàssics d’aquest continent que poden veure’s gratuïtament. Estan centrats en els problemes femenins i inclou obres de realitzadores pioneres. Tots es poden veure amb subtítols en castellà o en anglès com especificarem en cada cas. N’hi ha prou amb entrar en els enllaços que adjuntem destacats en blau per veure’n cada una. Obrim les portes a Las Clásicas del Cine Africano.

Dues obres del pare del cine africà

Aquesta retrospectiva inclou dos films del realitzador, actor, guionista i activista senegalès Ousmane Sembène, considerat el pare del cine africà. La primera és un dels seus films més prestigiosos, La noire de... (1966, VOSE), la seva òpera prima en blanc i negre, que transcorre a Dakar, on una jove és contractada per cuidar els fills d’una parella blanca benestant. El matrimoni decideix desplaçar-se a la localitat francesa d’Antibes per passar unes vacances i li demanen que els acompanyi. Però allà es veurà obligada a fer tota mena de tasques domèstiques i es convertirà en una serventa que manca de dies de descans i vida privada.

 

 

L’altre exemple del seu cine és Moolaadé (2004, VOSE), que va ser la guanyadora de la secció Un certain regard en Cannes i que va tancar brillantment la seva filmografia. Està protagonitzada per una dona d’un poble africà que, anys enrere, es va negar que la seva filla fos sotmesa a la pràctica de l’ablació de clítoris. Quatre nenes escapen per evitar que els apliquin aquest ritual i demanen la seva protecció. La jove s’haurà d’enfrontar a dos valors bàsics de la seva societat: la moolaadé (el dret d’asil) i la salindé (la tradició de l’ablació).

 

 

Les realitzadores pioneres

El cicle conté igualment pel·lícules de les pioneres africanes i afrodescendents que es van atrevir a posar-se darrere d’una càmera. Aquest últim és el cas de la feminista i anticolonialista nascuda a França, Sarah Maldoror, recentment morta, que va ser la primera de totes. El film va ser l’angolesa Sambizanga (1973, VOSI) centrada en un home que forma part d’un moviment d’alliberament i és aturat per la policia portuguesa després d’uns successos violents però es nega a delatar els seus camarades. La seva dona no sap on és i el busca desesperadament pels centres de detenció.

 

 

La cineasta i etnòloga Safi Faye està considerada la mare del cine africà, va ser la primera subsahariana a firmar una pel·lícula i es va especialitzar en el gènere documental. La seva primera cinta de ficció, Mossane (1996, VOSE), també guanyadora d’Un certain regard, és la que ens recomanen. Explica la història d’una adolescent que és desitjada pels homes del seu poblat, però ella estima un jove estudiant que no té diners per pagar el dot. Els seus pares pretenen unir-la a un altre home que pot pagar els deutes i mantenir la seva família.

El cine més original

També té el seu espai el cine més experimental com el de Djibril Diop Mambéty, que utilitza unes posades en escena poc convencionals i allunyades de la narrativa occidental per tractar la realitat africana. A Las Clásicas del Cine Africano ens mostren dos exemples de la seva obra. El primer és l’àcida comèdia Hyènes (1992, VOSI), una història de venjança que critica el neocolonialisme i el consumisme. Una petita ciutat senegalesa es veu sorpresa per la tornada d’una dona que s’ha convertit en rica. Els veïns s’abalancen sobre ella i accepta donar-los diners per portar la prosperitat a la localitat però a canvi de condemnar a mort el seu examant, que la va trair.

 

 

D’aquest realitzador també podem veure el seu migmetratge La petite vendeuse de soleil (1999, VOSE), en el qual pretenia mostrar la discriminació social femenina. Hi explica l’odissea de Sili, una nena senegalesa que va amb crosses i vol dedicar-se a la venda ambulant de diaris tot i que, tradicionalment, sempre ha sigut una activitat dels nois. La noia és agredida però no està disposada a rendir-se i, l’endemà, ho torna a intentar.

 

 

Un film històric i un drama feminista

El cine històric també té cabuda en aquest cicle amb Sarrouina (1986, VOSI), considerada la primera pel·lícula èpica del continent. La va dirigir el maurità Med Hondo i és un poema de resistència contra el colonialisme que va obtenir múltiples guardons. Sarrouina és el nom de la protagonista, una jove que va ser educada pel seu pare adoptiu en l’art de la guerra, les veritats de la vida i la manera de comunicar-se amb els esperits. Quan creix es converteix en la reina dels Aznes i lluita per la independència i la pau.

 

 

L’última proposta és el primer film senegalès que va ser estrenat comercialment al nostre país, Madame Brouette (2002, VOSE), obra del pintor, escriptor, músic i director multifacètic Moussa Sene Absa, que denuncia les dificultats femenines per aconseguir progressar. La trama se centra a Mati, una dona orgullosa i independent coneguda popularment com a Madame Brouette. Fuig del seu violent marit amb la seva filla i la seva millor amiga i intenta tirar endavant un petit restaurant. Però s’enamora d’un policia local corrupte que mor misteriosament i es converteix en la sospitosa principal. Una excel·lent oportunitat per descobrir les millors obres d’una cinematografia sovint oblidada però que mereix molta atenció.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright