'El turó de les roselles': el club de cultura dels Miyazaki

Hayao Miyazaki va firmar el guió de la pel·lícula, la segona dirigida pel seu fill, Gorô Miyazaki. És un film en plena esplendor de la plàstica i l’ètica de l’estudi Ghibli, adaptació d’un manga de Tetsuro Sayama i Shiziru Takahashi. Té tots els ingredients habituals, però les seqüències en família s’acosten com mai a l’esperit del cineasta Yasujiro Ozu, mentre que la relació amorosa adolescent ofereix, passat l’equador del film, un gir inesperat.

Els plans nocturns al barri portuari són d’una gran bellesa, i les fotografies que miren de tant en tant els personatges recorden els dibuixos del gran i ja mort mangaka Jiro Tanicuchi. La banda sonora passa d’un jazz lleuger i jovial en les escenes més disteses, a un piano melancòlic en les més sentides.

Però el que destaca especialment en ’El turó de les roselles’ és aquesta casa-club-residència d’estudiants, anomenada Barri Llatí, que les autoritats volen demolir i on transcorren els moments transcendentals de la història. Els Miyazaki la conceben amb un decorat amb vida pròpia, una mica habitual en el cine de Hayao.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

És un espai meravellosament estructurat i dibuixat, ampli i lluminós, però fet un desastre: s’amunteguen la pols, les teranyines, lligalls de papers, capses de cartró, llibres, objectes de tot tipus i roba estesa.

Allà es donen citen els integrants del club de Química, el de Filosofia, Matemàtiques, Periodisme, Astronomia, Arqueologia o Literatura. Un ecosistema amb vida pròpia, on afloren els sentiments amorosos, la solidaritat i la cultura i l’aprenentatge com a béns preuats.