29 març 2020

Anar al contingut

ÒBIT

Mor Eduard Limónov, escriptor i icona de la contracultura a Rússia

El polèmic autor, un dels més llegits al seu país i fundador del partit L'Altra Rússia, ha mort als 77 anys

Marc Marginedas

Mor Eduard Limónov, escriptor i icona de la contracultura a Rússia

DAVID CASTRO

«No és un personatge de ficció; existeix i jo el conec». Amb aquestes paraules, el periodista francès Emmanuel Carrère presentava fa vuit anys Eduard Limónov, el protagonista d’una apassionant i guardonada novel·la biogràfica escrita per ell, i icona per excel·lència de la contracultura a Rússia. Escriptoragitador polític, exiliatdissident soviètic i combatent a les files dels serbis durant la guerra de Bòsnia, entre moltes altres facetes, Limónov, de 77 anys, ha mort aquest dimarts en un hospital de Moscou, sense que s’hagin donat a conèixer les causes de la seva mort.

La notícia va ser anunciada per Serguei Xargúnov, diputat del Partit Comunista. «Fins a l’últim moment ha estat conscient, parlava; et podies escriure amb ell, ha continuat amb la ment clara», va declarar Xargúnov a l’agència TASS. L’Altra Rússia, el partit polític no reconegut legalment que liderava i els membres joves del qual el veneraven gairebé com una deïtat, també va anunciar la defunció a la seva pàgina web.

Eduard Veniàmovitx Savenko el seu nom real– va néixer el 1943 a Dzerzhinsk, una ciutat de províncies russa situada entre Moscou i Nijni Nóvgorod, tot i que es va criar lluny, concretament a Khàrkiv, Ucraïna, llavors part integrant de l’URSS. Des d’una edat molt primerenca es va moure amb facilitat al món de l’hampa local, va adoptar el nom artístic de Limónov i va començar a escriure el que va definir com a «mala poesia». Durant els 60 es va moure pels cercles artístics i culturals de Moscou gràcies als seus escrits, i de dia realitzava treballs de fortuna.

Emigració als EUA

Ja als anys 70 va emigrar, en unes circumstàncies no del tot explicades, als EUA. Es diu que el KGB, que seguia fil per randa la seva trajectòria, li va oferir dues opcions: o convertir-se en un infiltrat, o sortir del país. Pel que sembla, va optar per la segona, i va viatjar a Nova York el 1974 amb la seva dona, Elena Schapova, de qui es va divorciar poc després d’arribar. Apàtrida, i amb molt pocs diners a la butxaca, Eduard Limónov va treballar en una editorial russa i va freqüentar el món de la nit novaiorquesa, que en aquell temps girava entorn de la discoteca Studio 54. Durant la seva estada als EUA va arribar a la conclusió que el KGB soviètic i l’FBI nord-americana eren molt similars en els seus mètodes repressius.

«No vaig trobar la llibertat per ser un opositor radical al país que s’anomena a si mateix de forma pomposa el líder del món, ni tampoc al país que es presenta a si mateix com el futur de tota la humanitat», va arribar a afirmar. Durant aquell període, va mantenir una intensa activitat sexual, tant amb homes com amb dones. Va passar una etapa a París abans de tornar al seu país d’origen i recuperar la nacionalitat gràcies al vent fresc de la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov el 1991.

Va ser durant la dècada dels 90, ja de tornada a Rússia, quan va aflorar amb tota la seva força el Limónov polític. Va fundar el Partit Nacional Bolxevic amb figures del moviment punk, que va acabar sent il·legalitzat el 1996 per disseminar «contingut immoral». El 2001 va ser arrestat, acusat de terrorisme i intent de revertir l’ordre constitucional, i condemnat a quatre anys de presó. En defensa seva van sortir personatges com l’ultranacionalista Vladímir Jirinovski. Va recolzar la causa dels serbis de Bòsnia durant la guerra de Iugoslàvia als 90, va participar en una patrulla de franctiradors que assetjava Sarajevo i va visitar les línies del front amb Radovan Karadzic, que va acabar sent condemnat per crims de guerra.