20 electritzants himnes feministes

Cançons com les que comentem sonen bé, sonen importants, qualsevol dia de l’any, però aquesta setmana ressonen amb especial força. Toca apujar el volum i recordar com un grapat de grans artistes (sobretot femenines) han lluitat contra el virus de la misogínia a través de la música.

1. Lesley Gore, ‘You don’t own me’ (1963)

Que poc que han canviat les coses, tristament: gairebé sis dècades abans de campanyes com ‘No soc teva, soc meva’, i amb només 17 anys, la cantant, compositora, actriu i activista LGTBI Lesley Gore ja advertia a un home controlador que ella era només seva. L’estrella rock feminista Joan Jett va publicar la seva poderosa relectura en el seu debut en solitari de 1980. 

---

2. Aretha Franklin, ‘Respect’ (1967)

Va ser composta i gravada en primer lloc per un home (Otis Redding), però dos anys després Aretha Franklin se’n va apoderar, la va sublimar i la va convertir en himne de la campanya pels drets civils i el moviment feminista. Quan Franklin demana «r-e-s-p-e-c-t», no és un suggeriment, és una ordre.

---

3. Loretta Lynn, ‘The pill’ (1975)

Aquesta gran dama country va enfonsar molts ànims quan va recolzar Trump en la campanya presidencial del 2016, però dècades enrere es va marcar una gran oda a l’alliberament femení i, per ser precisos, la píndola. «Aquest vestit premamà que tinc / se n’anirà a les escombraries», cantava. Llavors Lynn ja havia tingut sis fills. Després no en va tenir cap més.

---

4. The Slits, ‘Typical girls’ (1979)

En la millor de les moltes grans cançons de ‘Cut’, incursió d’aquest grup postpunk en el funk i el dub, la cantant Ari Up tombava certs tòpics associats a la dona: la seva suposada passivitat, la seva suposada mandra mental, les seves suposades poques ganes de crear i de rebel·lar-se... The Slits no s’autodefinien feministes, però ho eren com ningú. 

---

5. Crass, ‘Walls (Fun in the oven)’ (1979)

El col·lectiu anarcopunk Crass no sempre va ser coherent en les seves visions polítiques, però sempre va semblar tenir molt clar que el masclisme i, per extensió, el concepte ‘inescapable’ de família nuclear eren l’infern. «No hi ha aire per respirar dins de les teves parets / No queda res per somiar dins de les teves parets», cantava Eve Libertine. Claustrofòbia que es podia ballar. 

---

6. Bush Tetras, ‘Too many creeps’ (1980)

El millor èxit del grup freak-funk novaiorquès va ser una gèlida però sentida crítica de l’assetjament de carrer. La cantant Cynthia Sley començava confessant: «Ja no vull sortir al carrer / perquè aquesta gent em provoca esgarrifances». Ho deia sense gaire angoixa, només amb cansament extrem, una incredulitat no exempta d’indignació. 

---

7. The Raincoats, ‘No one’s little girl’ (1982)

Elles sí que es van autodefinir com a feministes, punks feministes. Difícil escollir només una entre les seves personalíssimes i enganxoses diatribes, però ens quedarem amb ‘No one’s little girl’, el primer tema compost per la seva baixista Gina Birch: una crida a tallar llaços amb els camins prefixats per la societat i triar la teva pròpia aventura. 

---

8. Cyndi Lauper, ‘Girls just want to have fun’ (1983)

Originalment una maqueta de Robert Hazard, es va convertir en himne feminista gràcies a alguns retocs lírics i la feroç interpretació de Lauper, que va saltar amb ella a la fama. «No diu que les noies només vulguin muntar-s’ho», va avisar Lauper el 2015 a ‘The Washington Post’. «Significa que volen tenir les mateixes maleïdes experiències que els homes». 

---

9. Vulpes, ‘Me gusta ser una zorra’ (1983) 

Però tampoc hi ha res necessàriament dolent que les noies vulguin muntar-s’ho. Les bilbaïnes Vulpes defensaven el plaer pel plaer en ‘Me gusta ser una zorra’, la seva particular visió femenina de l’‘I wanna be your dog’ (‘Vull ser el teu gos’) dels Stooges. Versos com a bazuques: «‘Prefiero masturbarme, yo sola en mi cama / Antes de acostarme con quien me hable del mañana’». 

---

10. Fugazi, ‘Suggestion’ (1989)

¿Un home, tot i que en sigui un tan conscienciat com Ian MacKaye, parlant de violació des de la perspectiva de la dona? ¿No és això el súmmum del temible ‘mansplaining’? Algunes i alguns ho van veure així, però aquell lament hardcore també va ser valorat per moltes i molts. Alguns fins i tot van seguir el seu model: vegeu el ‘Rap me’ de Nirvana. 

---

11. Bikini Kill, ‘Rebel girl’ (1992)

Si hi ha un himne emblemàtic del moviment ‘riot grrrl’ (corrent punk feminista nascut a Olympia, Washington, a principis dels 90), aquest és ‘Rebel girl’, celebració dels llaços entre dones, romàntics o de qualsevol tipus. Busqueu la segona versió gravada del tema, amb Joan Jett a la producció, guitarra addicional i cors. 

---

12. Liz Phair, ‘Girls! Girls! Girls!’ (1993).

Aquesta artista alt-rock de Chicago va arribar al seu cim creatiu i feminista amb el seu àlbum ‘Exile in Guyville’, ni més ni menys que una resposta tall-per-tall a l’‘Exile on Main Street’ dels Rolling Stones. A ‘Girls! Girls! Girls!’, són elles les que s’aprofiten dels homes, per variar una mica. 

---

13. Le Tigre, ‘Hot topic’ (1999)

¿Recorden ‘Teachers’, el clàssic de 1997 en què Daft Punk es dedicaven a llistar els seus herois? ‘Hot topic’ és una mica això, però en versió feminista. Sobre el millor groove saltironant, Kathleen Hanna (per llavors ex Bikini Kill) i les seves companyes de bandes citaven els seus artistes feministes i queer de referència, de Yoko Ono a Nina Simone i The Slits. 

---

 14. Sleater-Kinney, ‘#1 must have’ (2000)

 

A principis dels dosmil, el moviment ‘riot grrrl’ havia sigut absorbit i mercantilitzat per l’establishment. Un dels seus grups clau, Sleater-Kinney, aprofitava aquest tema per cridar contra la hipocresia generalitzada, lamentar-se per les violacions en concerts i cridar a l’acció a totes les dones: «La cultura és el que en fem, d’ella / Ara és el temps d’inventar». 

---

15. Mala Rodríguez, ‘Nanai’ (2007)

«‘Mírame a los ojos si me quieres matar / Na-na-nai, yo no te voy a dejar’», diu la Mala al mascle prepotent en una tornada de llegenda del rap fet aquí. No és la seva única gran cançó sobre el maltractament físic i psicològic contra la dona: recordem, per exemple, la reggae i duríssima ‘Caja de madera’. 

---

16. Beyoncé, ‘***Flawless’ (2011)

Tot i que ja tenia ‘Independent women’ (Destiny’s Child), ‘Irreplaceable’ i ‘Run the world (Girls)’ en el seu currículum, Beyoncé va acabar de refermar-se com a feminista amb aquesta odissea trap en dues parts que separava un extracte d’una xerrada TED de l’escriptora feminista Chimamanda Ngozi Adichie. Festa seriosa.

---

17. White Lung, ‘I believe you’ (2014)

Si la sèrie ‘Creedme’ hauria necessitat una cançó principal, aquesta del grup punk-rock White Lung hauria servit. Segons la cantant Mish Barber-Way, ‘I believe you’ (‘Jo et crec’) tracta «sobre una amiga que et confessa que va ser violada o agredida sexualment i va tenir por d’explicar-ho». Són 102 segons de pura ràbia i solidaritat. 

---

18. Tacocat, ‘Men explain things to me’ (2016)

En aquest hit a descobrir, el grup bubblegum rock pren inspiració, ja des del títol, al fundacional article de l’escriptora i activista Rebecca Solnit sobre el ‘mansplaining’, o aquest costum de tants homes d’explicar coses a dones com si sabessin més del tema (de qualsevol tema) que elles. 

---

19. Lidia Damunt, ‘La caja’ (2017)

Notícies relacionades

‘Malas mujeres’, l’aquelarre feminista de María Hesse

Dia de la Dona: ¿Què va passar el 8 de març del 1857?

La cantautora pop murciana va donar un cop feminista sobre la taula amb aquest hit de ‘Telepatía’. «‘Este cuerpo está cansado de vivir tan encerrado dentro de esta caja grande que se llama patriarcado’», cantava Damunt abans de convidar, en la tornada, a carregar-nos aquesta caixa. La seva guitarra mata masclistes. 

---

20. Taylor Swift, ‘The man’ (2019)

L’antiga nena prodigi del country-pop no ha deixat d’adorar el rosa ni d’escriure sobre l’amor, però ara, a més, també pot fer cançons polítiques i feministes. El millor tema de ‘Lover’ és ‘The man’, en la qual elucubra sobre què haurien dit d’ella al llarg de la seva vida si hagués nascut home. Hit perfecte en forma i fons.