'El amor está en el agua': surfejar l'onada més alta

Tot i que des del principi de la seva carrera el director Masaaki Yuasa s’ha distingit per fer un cine d’animació basat en narratives intricades i tendents a la psicodèlia, el cert és que en els últims anys ha mostrat més interès en ficcions més immediatament accessibles per al públic, i ‘El amor está en el agua’ sembla funcionar com a culminació d’aquesta tendència. 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El seu punt de partida narratiu és la relació entre una jove surfista i el bomber que cada matí l’observa sobre les onades; els veiem enamorar-se ràpidament, i des del principi semblen haver nascut per passar la vida junts. Llavors, inevitablement, passa una tragèdia; però, en lloc d’utilitzar el succés per endinsar el relat en el melodrama, Yuasa introdueix elements màgics i sobrenaturals per dur a terme una reflexió singularment lluminosa sobre la pèrdua i la importància de superar el dolor que comporta.

Al llarg del seu metratge, la pel·lícula es mou entre la història romàntica, la comèdia i el drama amb una habilitat considerable i, tot i que per moments el seu sentimentalisme és tan flagrant que resulta enutjós, Yuasa en bona mesura ho matisa a través del seu detallat desenvolupament dels personatges i les seves vides interiors. I ho compensa amb un treball impecable d’animació que, si bé no és tan intrèpid com en les seves pel·lícules prèvies, enlluerna pels seus immersius angles de càmera i les seves al·lusions a estils estètics com el pop art i l’impressionisme.