'El amor está en el agua': surfejar l'onada més alta

Tot i que des del principi de la seva carrera el director Masaaki Yuasa s’ha distingit per fer un cine d’animació basat en narratives intricades i tendents a la psicodèlia, el cert és que en els últims anys ha mostrat més interès en ficcions més immediatament accessibles per al públic, i ‘El amor está en el agua’ sembla funcionar com a culminació d’aquesta tendència. 

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

El seu punt de partida narratiu és la relació entre una jove surfista i el bomber que cada matí l’observa sobre les onades; els veiem enamorar-se ràpidament, i des del principi semblen haver nascut per passar la vida junts. Llavors, inevitablement, passa una tragèdia; però, en lloc d’utilitzar el succés per endinsar el relat en el melodrama, Yuasa introdueix elements màgics i sobrenaturals per dur a terme una reflexió singularment lluminosa sobre la pèrdua i la importància de superar el dolor que comporta.

Al llarg del seu metratge, la pel·lícula es mou entre la història romàntica, la comèdia i el drama amb una habilitat considerable i, tot i que per moments el seu sentimentalisme és tan flagrant que resulta enutjós, Yuasa en bona mesura ho matisa a través del seu detallat desenvolupament dels personatges i les seves vides interiors. I ho compensa amb un treball impecable d’animació que, si bé no és tan intrèpid com en les seves pel·lícules prèvies, enlluerna pels seus immersius angles de càmera i les seves al·lusions a estils estètics com el pop art i l’impressionisme.