La gala dels Goya planta cara a l'auge del feixisme

La ciutat de Màlaga va acollir amb entusiasme la 34a edició dels premis Goya. La cerimònia s’ha celebrat al Palau d’Esports Martín Carpena, que s’ha vestit de gala per a l’ocasió amb un espectacular desplegament de pantalles i una escenografia sumptuosa. Per l’alfombra vermella, de 300 metres, ha passat bona part de l’‘star-system’ cinematogràfic, però també musical, gràcies a la presència de Jamie Cullum, Ara Malikian, Amaia Romero o Pablo Alborán.

Després de dos anys de clar accent feminista, les estrelles han clamat per la diversitat, per l’educació i per la llibertat, així com per la cultura com a camp antifeixista, perquè, com ha dit Carlos Bardem a l’alfombra vermella, «crea persones crítiques, no persones que accepten consignes i barbaritats». Eduardo Casanova també es referia a aquest nou clamor del cine espanyol «ara, que sembla que tornem cap enrere, més encara». «Gràcies a totes les antifeixistes del món», ha acabat el seu discurs Enric Auquer després de guanyar el Premi a Millor Actor Revelació.

Els fantasmes de la repressió franquista, just l’any de l’explosió de Vox en el panorama polític (que ha declinat la invitació de l’Acadèmia), han sigut presents a diverses pel·lícules nominades, com ‘Mientras dure la guerra’, ‘la trinchera infinita’,’Intemperie’ i fins i tot ‘Dolor y gloria’, vinculada a aquell passat dictatorial a través d’una infància marcada per l’opressió i l’encobriment de la pròpia identitat. 

«Ens volen fer creure que els refugiats són la causa de tots els mals», ha dit Ara Malikian després de recollir el premi al Millor Documental, que ha dirigit Nata Moreno.

La gala conduïda per Silvia Abril i Andreu Buenafuente ha començat amb un número d’obertura en què es reivindicava el cine més enllà de les barreres de qualsevol tipus i en què s’ha fet un repàs històric de la nostra cinematografia, tot això acompanyat d’un espectacle visual molt més imponent del que sol ser habitual, a través de projeccions en enormes pantalles.

En el seu ‘speech’ introductori Abril i Buenafuente han presentat cada una de les pel·lícules nominades a través de ‘gags’ a ritme d’una metralladora («el cine ha sigut on més gent s’ha ajuntat sense que la dissolgui la policia»), per després analitzar la política cultural del nostre país utilitzant els títols de les pel·lícules de Pedro Almodóvar i Alejandro Amenábar amb un doble sentit («els drets socials van marxar mar endins»).

Pablo Alborán va interpretar l’icònic tema de la pel·lícula ‘Sobreviviré’, de Manzanita, que fa 20 anys. Una cançó que, com va afirmar Juan Diego Botto després de l’actuació, és un cant a la tolerància i al dret d’estimar independentment del gènere o la raça, malgrat qualsevol censura, una cosa que val la pena continuar educant malgrat les circumstàncies, fent referència al pin parental.

«El cine espanyol està passant per una bona relació, però també té zones fosques. El cine d’autor i independent, el que està fora dels marges de les televisions, de les plataformes, està en serioses vies d’extinció i necessita protecció de l’Estat perquè és nostre futur», ha dit a Pedro Sánchez Pedro Almodóvar, l’autèntic triomfador de la nit.