20 set 2020

Anar al contingut

12a EDICIÓ DELS PREMIS GAUDÍ

Isona Passola: «La indústria audiovisual catalana ha tocat fons»

La directora de l'Acadèmia del Cinema Català lamenta la precària situació del nostre cine i apressa la Generalitat que atorgui un pressupost a TV-3 perquè torni a generar producció pròpia

Julián García

Isona Passola: «La indústria audiovisual catalana ha tocat fons»

FERRAN NADEU

Quan falten a penes deu dies per a la celebració de la 12a edició dels premis Gaudí, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la productora Isona Passola, té mig cap posat en les preocupacions de la gala i l’altre en la precària situació d’un cine viu en el terreny creatiu, però llastat per la clamorosa falta de finançament. Passola, huracanada, posa el focus en la Generalitat, a la qual exigeix que atorgui una partida pressupostària a TV-3 perquè torni a generar producció pròpia, l’autèntica mare del be de la indústria audiovisual catalana.

¿Com definiria la situació actual del cine català?
De molt precària. Estem en el moment més baix dels últims 10 o 15 anys. Recordo el 2009, l’any de ‘Pa negre’, ‘Herois’, ‘Bruc’ i ‘Eva’. Va pujar l’audiència i el prestigi del cine català. Pensàvem que el tema ja estava encarrilat, però no. Que si la crisi, que si la suspensió del TC de la taxa audiovisual a les operadores de telefonia, que si la congelació dels pressupostos... Però és que no és excusa, ¡s’ha de saber reaccionar! La situació avui és bastant dramàtica. Barcelona sempre ha sigut un puntal de la producció audiovisual, però gairebé tota la professió, actors, muntadors, directors de fotografia, s’ha hagut d’exiliar a Madrid. Allà hi ha molta feina amb les plataformes de ‘streaming’. Aquí amb prou feines queda res.

¿Quina és la raó, al seu parer, d’aquesta situació?
Jo acuso directament el Govern de la Generalitat. No jo, sinó tot el sector. Per intentar repensar i reestructurar TV-3, el Govern la va deixar caure com a generadora de continguts audiovisuals propis. És imprescindible que la televisió pública disposi d’un pressupost per tornar a fer producció pròpia: sèries, pel·lícules, documentals... TV-3 havia sigut el motor del nostre audiovisual i des de ‘Merlí’ no s’ha produït res. Hem tocat fons.

Paradoxalment, és un moment en què, amb les plataformes, es genera més audiovisual que mai.
Així és. En una època en què es veu més ficció que mai, tenim un govern que ha dimitit de la seva pròpia televisió pública. Aquest país sempre ha estat a l’avantguarda creativa, defensant la cultura fins i tot quan no hi havia democràcia. I un país sense un audiovisual potent no és un país, perquè avui tot es vehicula a través de l’audiovisual: la cultura, l’ensenyament, la comunicació, la premsa. Estem perdent una oportunitat històrica. Això va molt de pressa, i si t’embadaleixes un o dos anys, has perdut el tren. Estem molt enfadats. Si no es resol el tema de TV-3, tancaran més empreses. La majoria de projectes cinematogràfics estan empantanegats. És dolorós, perquè quan els altres van més de pressa que mai, nosaltres estem més enrere que mai.

«És imprescindible que la Generalitat atorgui una partida a TV-3 perquè torni a fer producció pròpia»

En aquests Gaudí hi ha molt cine en català, però molt precari quant a finançament.
La majoria de pel·lícules no arriben ni als 100.000 euros de pressupost i no són competitives a nivell europeu, tot i que hi hagi molt talent darrere. S’està rodant en condicions molt precàries, sense assegurança, amb els equips mal tractats, pràcticament tot fet en actitud cooperativa. No dic que no hi hagi talent, que n’hi ha. Les escoles i les universitats funcionen. I hi ha una tradició molt forta des de sempre. Però així no es pot anar pel món.

¿Per quina raó plataformes com Netflix han obert estudis a Madrid i no a Barcelona?
Perquè aquí ningú s’ha mogut gens perquè vinguin. A més de dotar de finançament la televisió pública, la Generalitat hauria de facilitar també a les plataformes que s’instal·lin aquí, perquè es moren de ganes de venir a Barcelona.

«La cultura sempre és a la cua dels Pressupostos. És un maltractament que horroritza»

El pressupost de cultura a Catalunya és només del 0,6%. ¿Arreglarà alguna cosa que augmenti al 2%?
És una vergonya. Horroritza la comparació amb el pressupost de cultura d’altres països. Em fa gràcia perquè parlen de la societat del benestar i és evident que el més important és la sanitat i l’ensenyament, però l’audiovisual és cultura, i la cultura és la tercera o quarta pota de l’estat del benestar. ¡És que un pam de carretera menys resoldria el problema de l’audiovisual! «La cultura sempre és a la cua dels Pressupostos. És un maltractament que horroritza» Si la cultura és l’únic que hem tingut a Catalunya... 

La falta de producció audiovisual pròpia provoca que els joves consumeixin cada vegada menys produccions en català. ¿Li preocupa?
Tant parlar de la llengua, i el català ha perdut completament el tren de l’audiovisual. Es va deixar caure el canal infantil de TV-3, que funcionava de meravella. I no només s’està perdent la llengua i el contingut de proximitat. S’està perdent la possibilitat d’exportar aquests continguts a l’estranger. Fixi’s: una sèrie com ‘Merlí’ és molt d’aquí, però ha triomfat a nivell internacional. A Llatinoamèrica tothom l’ha vist en català i ha sigut una autèntica bogeria. Pensi en la sèrie ‘Borgen’, una sèrie que parla de política danesa parlada en danès. I ho ha petat a tot el món. Produccions com ‘Merlí’ demostren que podríem fer coses com ‘Borgen’.

Temes: Catalunya Cine