Tots els sectors culturals es planten davant del tracte «indecent» de la Generalitat

Joan Anton Maragall, en representació del sector de les arts visuals, ha dit: «Entre el 2003 i el 2019, la Generalitat va destinar mig milió d’euros a l’adquisició d’art, incloent-hi obra d’artistes vius».

Montserrat Bou, en representació del sector audiovisual, ha dit: «La falta de pressupost i que TV-3 no compleixi la seva funció de locomotora han fet que ja no siguem un referent, perquè ens falta contingut».

Isabel Vidal, en representació del sector de les arts escèniques, ha dit: «És impossible planificar a mitjà termini, la classe mitjana de les sales està desapareixent i la infradotació dels grans espais els impedeix fer una programació potent».

Joan Sala, en representació del sector editorial, ha dit: «A veure quant temps aguanta si seguim així el tradicional lideratge de Barcelona com a capital de l’edició en castellà. A l’Amèrica Llatina hi ha un ‘boom’ d’editorials a les quals cal estar molt atent».

I Eva Faustino, en representació del sector musical, ha dit: «No hi ha una política d’impuls de la creació pròpia». I això, per exemple, amb els grans festivals cada vegada més en mans de grups internacionals, és preocupant.

Crisi i paràlisi

Amb aquestes imatges o resums del seu àmbit han dibuixat els portaveus d’Actua Cultura el paisatge de crisi i paràlisi del sector cultural a Catalunya. La primera reclamació de la iniciativa Actua Cultura, que agrupa el 98% de les empreses culturals de Catalunya, és exigir al Govern que destini el 2% del pressupost a la cultura. Actualment hi dedica el 0,6%, i així van les coses. Per exemple, Dinamarca hi destina el 3,4%; Holanda, el 2,7%; França, el 2,5%; Portugal, l’1,8%, i Andorra, l’1,3%. Traduït en despesa cultural del govern per habitant la cosa queda així: Dinamarca, 880 euros; Holanda 508, euros; França, 476 euros; Portugal, 158 euros; Andorra, 108 euros, i Catalunya... 30 euros, sempre segons les dades d’Eurostat.

Davant d’aquesta situació, Actua Cultura, grup la facturació del qual suposa el 3,5% directe del PIB de Catalunya, ha decidit dir prou. Vidal ha explicat que des del 2008 el món de la cultura ha acceptat que la situació era difícil, primer per la crisi i després, i fins ara, pel procés. Però ja n’està tip de fer el pallús davant d’un tracte per part de la Generalitat que no ha dubtat a qualificar d’«injust» i «indecent». 

Els representants no només exigeixen l’esmentat augment de pressupost, sinó també un «canvi de paradigma» en la manera com la Generalitat considera la cultura. Això és, que deixi d’utilitzar-la a conveniència com una paraula tan pomposa com buida i passi a prendre-la amb un mínim de serietat.

Contundents, imaginatives i llargues

Notícies relacionades

Isona Passola: «La indústria audiovisual catalana ha tocat fons»

¿Val la pena?

De moment, Actua Cultura ha tingut una reunió amb Pere Aragonès, vicepresident del Govern i conseller d’Economia, que els ha emplaçat a una segona després d’acceptar la legitimitat de la seva protesta.

Actua Cultura anuncia mesures «contundents, imaginatives i llargues en el temps» si no aconsegueix el seu objectiu. El primer que ha de passar és que el Govern aconsegueixi aprovar els pressupostos. Actua Cultura està disposada a acceptar que s’arribi al 2% en trams al llarg d’un termini de dos o tres anys, sempre que el 2020 hi hagi un augment significatiu que suposi destinar a la cultura més de l’1% del pressupost.