Els millors llibres del 2019

Fa una dècada que EL PERIÓDICO selecciona els llibres més ben considerats de l’any que acaba a través d’una consulta amb crítics, periodistes de cultura, columnistes i llibreters. En aquesta ocasió les preferències han estat molt repartides però hi ha hagut una clara i indiscutible guanyadora, Irene Solà, amb ‘Canto jo i la muntanya balla’,que ha aconseguit el doble de vots que la seva immediata seguidora, ni més ni menys que lapremi Nobel Olga Tokarczuk. 

Posats a establir algunes tendències majoritàries de la política editorial d’aquest2019, tant en català com en castellà i per descomptat en l’àmbit internacional, podria dir-se que és el de la cristal·lització indiscutible de les autores en el panorama literari. No com meres excepcions sinó funcionant en l’absoluta normalitat. Prova d’això és l’agradable sorpresa de comprovar com després de les votacions, tres dones comparteixen el més alt del podi. I si s’atén els 10 primers autors, la llista és absolutament paritària.

Aquest any, la literatura internacional ha manat amb més força en les votacions que la catalana o la castellana, malgrat que hi ha hagut excel·lents autors que s’han quedat fora. Si entre els cinc primers apareixen dos autors catalans, la triomfadora Solà i l’agradable sorpresa de Marc Pastor, en una obra, Marc Pastor’Els àngels ens miren’, en la qual s’encavalquen el gènere negre i el fantàstic, la literatura en castellà ha quedat una mica endarrerida. 

Així, ‘Lluvia final’, de Luis Landero, un dels títols, que sense pressa i sense gaire soroll, s’ha anat situant entre els més venuts de l’any i també més reconeguts per la crítica, només apareix en el punt número 12 i és el primer autor de tres entre els 20 primers. Com sol ser habitual, l’assaig i la no-ficció són més retardats en la llista i també és fàcil comprovar com la força de la literatura del jo segueix imbatible amb llibres com els de Maggie O’Farrell, Theodor Kallifatides, Philippe Lançon, Chris Offut, Mary Karr, Marcos Ordóñez, Karl Ove Knausgard i Annie Ernaux. Vuit d’un total de 20. Una xifra respectable. En aquest ‘link’ es pot consultar, a més, la llista detallada per gèneres (Per Elena Hevia).  

1 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA / CANTO YO Y LA MONTAÑA BAILA. Irene Solà.CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA / CANTO YO Y LA MONTAÑA BAILA Anagrama

Una vintena de veus diferents –d’homes, dones i nens però també de núvols, bruixes, bolets, animals diversos i fins i tot algun mort– se succeeixen capítol a capítol en aquesta polifònica i atípica novel·la que juga amb el llenguatge i aporta, com reconeix la mateixa autora, la jove Irene Solà (Malla, Osona, 1990), un punt d’irreverència, sorpresa, bogeria i diversió. Amb ella, després de guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la, l’autora d’‘Els dics’ (Premi Documenta) s’ha alçat com una de les sensacions de l’any de les lletres catalanes. Les escenes de ‘Canto jo i la muntanya balla’, que compta també amb versió en castellà, transcorren entre muntanyes, entre Camprodon i Prats de Molló (Ripollès), en un espai rural envoltat d’una naturalesa escassament idealitzada, on Solà va descobrint capes de la història (en especial de la guerra civil en els mesos de la fugida republicana cap a l’exili) i entrellaça rastres vitals que el pas del temps deixa ocults. Entre aquestes escletxes es cola la veu de morts i fantasmes i, sobretot reivindica la de les ‘dones d’aigua’, mite pirinenc, i  la de les bruixes, a qui sempre se’ls ha negat la veu. (Per Anna Abella).

---

2 LOS ERRANTES / COS Olga Tokarczuk. Anagrama / Rata

Només uns quants recordaven que l’autora polonesa que va aconseguir el Man Booker de fa dos anys era la desconeguda guanyadora del Premi Nobel del 2018. Algunes de les seves novel·les que van passar sense gairebé aixecar soroll estaven ja traduïdes a les llibreries, però havia de ser la premiada ‘Los errantes’ (al català ha sigut traduïda com a ‘Cos’) la qual va arribar gairebé alhora que el guardó suec. El llibre és un meravellós trencaclosques d’històries estrambòtiques a l’estil dels gabinets de meravelles del segle XVIII. La narració fragmentària s’ordena a través de la idea del viatge com a font de coneixement, sempre amb una mirada posada en el passat i en la comprensió del món. Al canemàs d’històries se n’entreteixeixen algunes de tan magnètiques com el viatge que va fer la germana de Chopin des de París fins a Varsòvia portant el cor del mort compositor en una gerra de conyac o la història  de la filla de Soliman, un fidel servent de l’emperador Francesc I d’Àustria, qui demana que deixi d’exhibir en públic el cos momificat i de raça negra del seu pare. ¿És necessari dir que la metàfora del cos és essencial en aquesta novel·la impressionant? (Per E. H.) 

---

3 SIGO AQUÍ / VISC I VISC I VISC. Maggie O’Farrell. Libros del Asteroide / L’Altra 

L’escriptora irlandesa, autora de 'La primera mano que sostuvo la mía' i 'Tiene que ser aquí', es capbussa en la seva memòria per explicar el que ella denomina 17 contactes amb la mort. És a dir, 17 moments de la seva vida en què ha estat a punt de morir, en una mesura o una altra. Algunes d’aquestes circumstàncies van estar carregades de tensió i van ser tremendes: una trobada amb un violador que no va arribar a atacar-la però que va desplegar una violència evident o aquella topada amb un lladre que la va amenaçar amb una navalla durant unes vacances. Els dos últims contactes són els més impressionants, tenen a veure amb una encefalitis que l’escriptora va patir quan era nena i que li ha deixat lleus seqüeles per tota la vida i amb l’aclaparador tancament del llibre. La seva filla de nou anys té un greu problema mèdic, un trastorn immunològic lligat a una sèrie d’al·lèrgies que solen portar la petita a l’hospital una mitjana de 12 o 13 vegades a l’any amb perill de parada cardíaca. O’Farrell no va escriure aquest llibre amb intenció de publicar-lo. Va voler més aviat que fos una manera de dir-li i demostrar-li a la seva filla que, malgrat els inconvenients, val la pena lluitar per la vida. (Per E. H.)

---

4 LA ÚNICA HISTORIA / L’ÚNICA HISTÒRIA. Julian Barnes. Anagrama / Angle

Tot i que l’elegant escriptor britànic no ho confessi, el nucli d’aquesta història tristíssima té rerefons autobiogràfic, la seva pròpia relació amb una dona madura quan ell era poc més que un adolescent. Un assumpte que la premsa britànica, tan amant del detall escandalós s’ha encarregat d’airejar. En els últims anys, Barnes ha recuperat el prestigi dels seus inicis, els d’‘El loro de Flaubert’, gràcies a una sèrie de novel·les breus i aquesta que explica una singular història d’amor entre un noi de 19 anys i una dona casada, 30 anys més gran que ell, però dotada d’una sorprenent immaduresa i ingenuïtat. Més enllà de l’anècdota, esglaia la tristesa infinita en la qual està envolta la narració. I és que Barnes, el més francès dels autors britànics, es val de la mirada freda com un bisturí del seu estimat Flaubert per disseccionar sense sentimentalismes però amb una gran càrrega humana aquesta desigual relació de parella que sorprenentment transcorre en els rebels 60. El que queda és un magnífic retrat d’una dona madura. De nou, una altra senyora Bovary provinciana que es deixa arrossegar per la passió. El més fàcil hauria sigut fer un dibuix del jove com una víctima, però Barnes defuig aquesta opció i en fa un personatge egoista i poc empàtic.  (Per E. H.)

---

5 ELS ÀNGELS ENS MIREN. Marc Pastor. Amsterdam

Aparcant recursos habituals de la seva narrativa com són els viatges en el temps, Marc Pastor ha combinat aquesta vegada, de forma més que efectiva, elements de terror fantàstic amb una realista descripció del funcionament de les unitats d’investigació dels Mossos d’Esquadra, cos al qual pertany l’autor. D’aquesta fusió sorgia ‘Els àngels ens miren’, un ‘thriller’ sobrenatural en el qual no falten assassins en sèrie ni màgia negra equatoguineana amb esperits demoníacs devoradors d’ànimes. Ambientat en una Barcelona ucrònica en una Catalunya en la qual després de l’1-O del 2017 sí que va acabar arribant la independència, Pastor arrenca amb la persecució d’un sagnant criminal després que dues adolescents apareguin assassinades, amb les llengües amputades i unes ales tatuades, en una casa ocupada al barri de Sant Andreu. A la novel·la, ha admès Pastor, ha bolcat la seva pròpia necessitat d’«airejar els dimonis» dels atemptats islamistes del 17 d’agost del 2017 i d’escriure sobre el treball dels mossos. Per a això, tot i que utilitzi un protagonista, el mosso mulat Abraham Corvo (i algun personatge de novel·les anteriors com ‘L’any de la plaga’), s’esforça a mostrar com en el món real l’investigador no actua en solitari.  (Per A. A.) 

---

6 OTRA VIDA POR VIVIR. Theodor Kallifatides. Galaxia Gutenberg

L’octogenari autor grec exiliat a Suècia des de fa 60 anys fa un emocionant recompte vital que li serveix per meditar sobre la seva condició d’exiliat i, per tant, la crisi del seu país natal i la condició de refugiat que ell coneix bé. 

7  EL COLGAJO / L’ ESQUEIX DE CARN. Philippe Lançon. Anagrama / Angle

Supervivent de l’atemptat de ‘Charlie Hebdo’, Lançon no s’atura en aquest llibre en els condicionants polítics d’aquell terrible acte sinó en l’anàlisi íntima, paral·lela a la reconstrucció de la seva mandíbula feta un garbuix.

---

8 GENTE NORMAL / GENT NORMAL. Sally Rooney. Literatura Random House / Periscopi

Una novel·la de i per a mil·lenistes que recupera sàviament els models clàssics de la literatura del XIX per reflectir una actual història d’amor i desamor. S’està rodant una adaptació televisiva que s’estrenarà l’any que ve.

---

9 MILKMAN. Anna Burns. AdN / Edicions de 1984

En el Belfast dels ‘troubles’, una noia de 18 anys pateix el calculat assetjament d’un home casat que manipula la pressió social i les lleialtats polítiques per aconseguir els seus objectius. Aquesta història obsessiva i gairebé terrorífica va aconseguir el Premi Man Booker. 

---

10 MI PADRE, EL PORNÓGRAFO. Chriss Offut. Malas Tierras

Aquestes memòries, un dels llibres favorits de Michael Chabon, intenten recuperar la figura del pare de l’autor, un grafòman que va dedicar la seva vida a l’escriptura compulsiva de pornografia com una manera de no convertir-se en un assassí en sèrie. 

---

11 ILUMINADA. Mary Karr. Periférica-Errata Naturae 

La continuació d’'El club de los mentirosos' prossegueix amb les memòries de maduresa de l’autora, ofegada en la depressió i l’alcohol, sense perdre el sentit de l’humor. A més, hi ha la idea de la fe com una addicció més. 

---

2 LLUVIA FINA. LLUVIA FINA.Luis Landero. Tusquets

Landero prossegueix amb els seus retrats immisericordiosos de l’home comú. Aquesta saga familiar ha sigut un dels èxits editorials de l’any. El productor de l’adaptació de ‘Patria’ ha comprat els seus drets per al cine.

13 EL CORAZÓN DE INGLATERRA. Jonathan Coe. Anagrama

La millor manera de comprendre la deriva d’Anglaterra des dels temps de Margaret Thatcher és llegir Jonathan Coe. Aquesta novel·la explica el final d’aquest camí: un país corroït pel ressentiment i el racisme. 

---

14 UNA CIERTA EDAD. Marcos Ordóñez. Anagrama  

Amor i esbalaïda emoció davant de la vida és el que transmet aquest diari, un dels millors en el seu gènere publicats en els últims anys en castellà. El to humanista i elegíac a estones fa gala d’una fina ironia. 

---

5 SEROTONINA / SEROTONINA. Michel Houellebecq. Anagrama

Hàbil terrorista cultural, el polèmic escriptor francès incideix en els seus temes habituals centrant-se en la insatisfacció de les zones rurals que poc temps després faria eclosió en la crisi dels ‘armilles grogues’. 

---

16 FIN. MI LUCHA 6 / FINAL. LA MEVA LLUITA 6.  Karl Ove Knausgard. Anagrama / L'Altra

Tancament del cicle autobiogràfic del qual, sens dubte, és el projecte literari més ambiciós d’aquest segle. Aquí es revela el paral·lelisme amb ‘La meva lluita’ d’Adolf Hitler ( títol paròdic pres del dictador), en el narcisisme del qual l’autor tem reflectir-se.

19 LA NOCHE FENOMENAL. Javier Pérez Andújar. Anagrama

Pérez Andújar ha traslladat el vell model de Chandler, que concebia les seves novel·les negres com a històries de cavalleria, a una Barcelona picaresca recent. Tot això amanit pel seu molt personal sentit de l’humor. 

---

18 LOS AÑOS / ELS ANYS. Annie Ernaux. Cabaret Voltaire / Angle  

Per a Ernaux, gran dama de les lletres franceses, el personal és polític i aquí relata fragmentàriament amb el seu característic estil desposseït els principals fets en la vida d’una dona que és ella i som totes. Imprescindible, com tota la seva obra. 

---

19 UNA LEVE EXAGERACIÓN. Adam Zagajewski. Acantilado

Les memòries del poeta polonès, premi Princesa d’Astúries, són un bonic treball fragmentari i molt literari en el qual es donen cita la Xoà, les deportacions, els amics perduts i la salvació per la literatura. 

---

Notícies relacionades

150 llibres recomanats per regalar i regalar-te aquest Nadal 2019

25 llibres infantils i juvenils recomanats per al Nadal 2019

20 LA IDIOTA. Elif Batuman. Literatura Random House

Batuman, nord-americà filla de turcs i experta en literatura russa, ja ens va enlluernar amb una ‘memoir’ llibresca, ‘Los poseído’. En el seu debut en la ficció, recull amb brillantor bona part del seu recorregut vital i sentimental.