Catalunya registra un rècord de 17.488 refugiats, el 10% del total d'Espanya

Catalunya va registrar també rècord de sol·licituds: 17.488, que suposen un 10,5% del total de l'Estat. És la tercera comunitat autònoma per darrere de Madrid i Andalusia. El CCAR ha exposat que només el 3% de menors migrants acollits per la Generalitat han pogut demanar asil i que menys de l'1% ha demanat la Renta Garantida de Ciutadania. En aquest sentit, l'entitat ha demanat més dades i transparència i mesures concretes. "Catalunya no té un pla normatiu actualitzat sobre la gestió; l'anterior, del 2014, està obsolet i no té res a veure amb la realitat actual. Necessitem marcs regulatoris d'acollida propis, per solucionar les carències del pla estatal", ha reclamat la codirectora de l'entitat, Dilara Ekmen.

L'informe destaca que Catalunya presenta un model "fortament concentrat i desequilibrat, amb una pressió especialment significativa a Barcelona", que concentra la majoria d'aquestes sol·licituds: 12.745 en total (el 2023 van ser 9.000), el que representa més del 72% del total en l'àmbit català. Girona va rebre 2.697 sol·licituds; Lleida, 1.240 i Tarragona, 806.

L'informe de l'entitat exposa que al món, aquest any, hi ha hagut 83,4 milions de persones que s'han vist forçades a abandonar les seves cases per conflictes bèl·lics, violència i desastres naturals. D'aquestes, el 70% ha continuat vivint al mateix país o en països veïns. Tan sols el 30% ha aconseguit escapar i arribar als països del nord global, com Europa. "Les polítiques de protecció viuen un context de retrocés al món. I aquest any hem estat testimonis d'actes criminals de violació dels drets humans", ha lamentat Ekmen.

El perfil europeu

A nivell europeu, el 2024 van arribar al continent un milió de desplaçats, una xifra inferior a la del 2023. "Això és conseqüència que les polítiques de contenció estan calant", ha valorat Ekmen. D'aquests sol·licitants, 37.000 són nens que viatgen sols. La majoria escapen de Síria, Afganistan, Veneçuela, Turquia, Colòmbia, Mali, Senegal i Ucraïna. A Alemanya arriben majoritàriament turcs i siris; a Espanya, colombians i veneçolans; a Itàlia, de Bangladesh i Perú i a França, haitians i congolesos. La majoria d'aquestes persones arriben fins a Europa en viatges on s'ha jugat la vida, no ho han fet reassentats.

"Aquesta és la gran vergonya d'Europa, que les vies legals i segures no s'apliquen", ha assenyalat Ekmen. Ha explicat que Europa només ha reassentat 13.000 refugiats des dels seus països. Espanya, per exemple, s'havia compromès a portar 2.200 persones però només va complir amb 800. Una altra realitat és que, de mitjana, Europa reconeix l'estatus de refugiat o protecció subsidiària al 42% de persones que demanen asil, mentre que a Espanya només accedeixen a això el 18% de persones que ho demanen.

Notícies relacionades

Els campus d'estiu universitaris per a estudiants d'ESO es multipliquen a Catalunya

Atrapen a Empuriabrava un home acusat d'assassinar una dona a França

Sobre el cas espanyol, també cal tenir en compte que un 33% dels sol·licitants accedeixen a una protecció humanitària, especialment en el cas dels veneçolans. En canvi, 11.400 persones van aconseguir la protecció subsidiària, renovable cada cinc anys, i 6.300 ho van fer a través de l'estatut de refugiat, el més garantista. "Espanya té una concepció molt restrictiva si ho comparem amb la mirada més àmplia d'altres països. A determinades nacionalitats se'ls denega sistemàticament la protecció", s'ha queixat Ekmen, que ha assenyalat que la taxa de denegació és propera al 90%.

Un altre problema detectat en el cas espanyol és el col·lapse del sistema. "És molt difícil accedir a la cita per demanar asil. Moltes persones no poden accedir als seus drets sanitaris, educatius o laborals, es queden en situació irregular i poden ser deportades", ha exposat Elena Maya, codirectora del CCAR. També ha assenyalat que hi ha 260.000 persones en el limbe del procés administratiu, moltes de les quals no tenen ni on allotjar-se. "Hi ha persones esperant al carrer o en hotels sense garanties necessàries, sense un acompanyament digne, no poden estar empadronades, no hi ha acollida digna. Això els genera una angoxa, i estem parlant de persones que ja tenen problemes de salut mental o estrès posttraumàtic", ha afegit Maya.