La nova 'generació Estopa' pren el Sant Jordi

«Som aquí des de les nou del matí. De petites ja els escoltàvem a la ràdio», diu la Jenny, de 25 anys, que amb l’Andrea, de 21, són els primers de la fila. A quatre hores que obrin les portes, uns 500 fans d’Estopa fan cua per al primer concert dels dos que el duo farà al Palau Sant Jordi aquest cap de setmana. Els fans amb entrada especial poden accedir al recinte a dos quarts de set, per a les proves de so, a l’anomenada «zona inflamable»; d’altres defensen les seves posicions estoicament per entrar a la pista quan s’obrin les portes. 

Si els preguntes per què tantes hores d’espera, no ho dubten: «Val la pena ser aquí. És la primera vegada que els veig al Palau. Un concert d’ells aquí ha de ser màgic», assegura el Daniel, de 29 anys, que ha vingut des de la Corunya. «Els vaig escoltar per primera vegada al cotxe del meu pare –afegeix–, des d’aleshores els he seguit». I és que la història d’Estopa és plena de cotxes: del «Seat Panda del piñazo» per ‘La raja de tu falda’, de 1999, al cotxe incendiat de ‘Fuego’, el seu últim disc, del 2019. I sobretot, dels cotxes de les mares i pares d’aquests joves de la cua, que dues dècades enrere escoltaven cançons d’Estopa de camí a l’escola, de la mateixa manera que David i Jose Muñoz es van enamorar per sempre de Los Chichos, Los Chunguitos i companyia en els viatges a l’automòbil familiar des de Cornellà fins a Zarza Capilla, a Badajoz. Per no parlar del pas dels germans Muñoz per la fàbrica de la Seat.

Perquè, a la fila, gairebé tots els que hi ha són joves, molt molt joves, centenars d’ells. Tan joves que al recordar la seva primera vegada sentint Estopa tenen algun lapsus: «¿La primera vegada que vaig sentir Estopa? –es pregunta l’Anna, de 18 anys– Uf, a veure... Els vaig escoltar als disquets...». Però la seva amiga Míriam, de 21, la corregeix: «¡Als cassets!». I una cosa semblant li passa a la Celia, de 22 anys: «La primera vegada els vaig sentir en una maqueta», i la seva mare, la Susana, de 53, afegeix: «És dels pocs gustos musicals que tenim en comú». I no és l’únic cas. «¡Soc molt fan d’Estopa!», assegura la Candelaria, la persona més veterana de la cua: 76 anys. «L’últim disc el tinc jo, el té la meva filla i el té la meva neta».

Temes de carrer

Notícies relacionades

Xoc de civilitzacions al Primavera

Mar Flores o com sobreviure al masclisme

La Candelaria està dreta, però molts dels joves estan asseguts a terra menjant-se un entrepà, bevent refrescos o birres i cantant versos dels seus ídols com «Estás más buena que la cerveza / cuando te bebo / te bebo entera...» de ‘Fuego’, el primer single del desè elapé dels de Cornellà. Dos nois del barri de Sant Ildefons que fa 20 anys que comparteixen amb el públic la seva peculiar barreja de rumba, rock i cançó. Això i les seves cròniques macarres que continuen enamorant les masses: «Els temes són de carrer, temes que al cap i a la fi ens criden molt l’atenció iamb què ens identifiquem», afirma la Nerea, de 22 anys.

Com ella, molts dels que esperen per entrar al Palau Sant Jordi eren nens o ni tan sols havien nascut quan, el 1999, Estopa tocava el cel amb el seu primer disc. Tots ells es mostren alleujats que el David i el Jose no s’hagin apuntat al carro del ‘reggaeton’ i valoren una cosa dels dos germans: la seva autenticitat. «No han canviat, però evolucionen sent coherents», opina l’Adrián, de 31 anys, a qui la seva amiga Isabel, de 22, afegeix mentre avança, perquè ja s’han obert les portes: «M’alegro molt que no s’hagin venut i que recordin qui són, quina és la seva música i, sobretot, qui els escoltem. Gent a qui li agrada el pop rock espanyol».