Superdissabte de les lletres catalanes

Canvi d’escala, "impacte massiu". El 13 de desembre de 1951, data assenyalada per recordar la mort de Joan Crexells el 1926, escriptors, editors i intel·lectuals catalans celebraven la seva supervivència (i, per què no, també la seva tenacitat) amb una primera Nit de Santa Llúcia d’impacte discret, però alt calat simbòlic. Un únic premi, el III Joanot Martorell de novel·la per a El carrer estret de Josep Pla, i la mesura pròpia d’una vetllada envoltada de la foscor de la postguerra i l’hermetisme de la clandestinitat.

En la històrica (i avui desapareguda) Catalònia, rebatejada llavors pel règim com a Casa del Libro, unes 300 persones van secundar la crida de Josep Maria Cruzet, fundador de la llibreria i de l’editorial Selecta, i van establir les bases d’una vetllada literària que ha anat creixent i multiplicant-se fins a arribar aquest dissabte al MNAC convertida en la primera Nit de les Lletres Catalanes. O per resumir la Nit de Santa Llúcia en versió corregida i augmentada, sobretot augmentada, i en clara sintonia amb uns temps d’espectacularització i esdevenimentització de la cultura.

Dos pròlegs d’excepció

En l’horitzó, sense anar més lluny, la gran mascletá de Sant Jordi, dia gran del llibre i la indústria editorial que tindrà aquest any dos nous pròlegs d’excepció: d’una banda, el nounat Premi Aena de Narrativa, dotat amb ni més ni menys que un milió d’euros per a una obra publicada el 2025; de l’altra, el primer superdissabte de les lletres catalanes. En total, 155.000 euros per repartir entre 12 premis literaris, més de 1.000 convidats i una gala televisada en prime time a TV3. Una celebració de la "salut i potència" de les lletres catalanes que vol aprofitar el 75è aniversari d’aquella primera nit per llançar la casa per la finestra amb una gala que aspira a convertir-se en els Premis Gaudí de la literatura catalana.

"La tradició no té per objectiu custodiar les cendres, sinó preservar el foc", va assegurar al seu dia Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. L’entitat, que des de principis dels anys 60 entrega els premis, fa tàndem a partir d’ara amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per rellançar els premis i convertir-se en "altaveu d’un dels grans pilars de la cultura catalana". Sobre el paper, tot això es tradueix en una bateria de reconeixements a obra inèdita i publicada que reuneix els set premis que es decidien tradicionalment en la Nit de Santa Llúcia, en suma tres de nova creació i incorpora l’Òmnium a la millor novel·la de l’any i el Montserrat Franquesa de traducció.

Notícies relacionades

El problema és a qui es convida

BCN estrena la ruta Mortadel·lo i Filemó per celebrar el Dia de Francisco Ibáñez

Entre els primers, el Sant Jordi de novel·la continua sent el més sucós gràcies als 75.000 euros de dotació, la més alta de les lletres catalanes. El segueixen el Mercè Rodoreda de contes i narracions (6.000 euros), el Carles Riba de poesia (5.000 euros), el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (6.000 euros) i el Folch i Torres de novel·la infantil (4.000 euros). Ja s’han avançat els guanyadors dels altres dos guardons que completen la llista original: l’historiador i medievalista britànic Paul Freedman rebrà el premi Joan B. Cendrós per la seva contribució a "renovar la interpretació de la història catalana, situant-la en els grans debats europeus"; el pòdcast La contracoberta, conduït per Clàudia Rius, i Club Tàndem, programa multiplataforma presentat per Juliana Canet i Marina Porras, compartiran ex aequo el Muriel Casals de comunicació.

Durant la cerimònia, dirigida per Lluís Danés i presentada per Xavier Grasset, Alba Riera i Elisenda Carod, s’estrenaran també el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica (15.000 euros, el més ben dotat de tot l’Estat), el Vinyeta Ficomic (2.000 euros al millor còmic publicat en català el 2025) i Lo Somni al nou talent literari (10.000 euros per a autors novells sense límit d’edat i una obra publicada com a màxim).