Estopa encèn el Palau Sant Jordi amb 'Fuego'

Cada vegada que Estopa afronta una nova campanya de disc i surt de gira els entra una mica de tremolor: ¿seguirà la gent allà?, ¿s’omplirà el Sant Jordi aquesta vegada?, ¿connectaran les noves cançons? Aquesta vegada, potser pitjor, havent passat tres anys des del seu últim concert en aquest espai que ara assalten al quadrat per primera vegada, una dada que dissipa tots els dubtes. Vents favorables per al seu cançoner tocat per la rumba i el llampec rocker, ara una mica menys de carrer que temps enrere, més filosòfic, però igual d’irresistible peral públic que aquest dissabte ho va cantar tot com si no hi hagués un demà.

Els Muñoz han volgut celebrar el seu 20è aniversariamb cançons noves sabent que en els concerts no podran (ni voldran) desprendre’s de les antigues. De tot hi va haver aquest dissabte, començant amb un clàssic: ‘Tu calorro’, via directa amb la seva essència poètica, amb l’estrofa cantada per Jose mentre David se’l mirava de cara agafant-lo pels braços, estampa de la seva aliança (o, amb les seves paraules, ‘aliatge’) indestructible. Una gresca desencadenada amb ‘Vino tinto’, i al teló de fons imatges canviants de carrers, amb el senyal de ‘Stop’ tunejada i convertida en Estopa apuntant en un racó. 

Creixent en públic

La veu de David es fonia amb el cant popular, com va passar sempre. Tres anys no són res en aquest conducte que uneix Estopa amb la seva gent. «Mare meva!», va dir David, prenent la paraula per agrair aquesta «veritable família» que tornava a ser allà. «Ens heu vist créixer, reproduir fins i tot», va fer notar abans de propagar, amb ‘Fuego’,la seva apologia de l’enamorament sobtat amorós a cop de rumba-que-tomba. D’aquí a ‘Tragicomedia’ i ‘Malabares’, aquesta amb els seus girs imprevistos jamaicans i llatins. Estopa sempre ha tornat bojos els músics de claqueta, però fixant canvis de ritme i acceleracions hi havia la bateria (i la direcció musical) d’Anye Bao, curat d’espants després de 18 anys de servei.

Jose va revelar les seves intencions de ficar-nos a tots en una«màquina del temps», tot i que anant i venint, alternant la regressió fins a ‘Vacaciones’ amb el present d’‘Escrito en la frente’, coquetejant amb la bossa nova. Una colla de tornades per partida doble amb ‘Pastillas para dormir’ iel bucle existencial d’‘Atrapado’,un altre títol d’estrena, amb un fragment central que destil·la un ritme hip-hop. ‘Fuego’, l’àlbum, representa una reafirmació d’Estopa a través de la seva diversitat, perquè tots els seus discos es van concebre per reflectir diferents colors i gustos.

Les primeres vegades

El d’aquest dissabte era el novè Sant Jordi d’Estopa, i el de diumenge serà el desè. «Les primeres vegades estàvem tan flipats que ni ens escoltàvem», va afirmar David. «Ni ho disfrutàvem»,va afegir Jose. Nerviosismes, a hores d’ara, els justos per aquest parell que, fa dues dècades, van passar per sales com La Boite, La Cova del Drac, Salamandra, Razzmatazz...Ho va recordar David abans de la cançó que va desencadenar la primera ‘estopamania’, ‘La raja de tu falda’, obrint pas a un ‘medley’ que, amb un solo de percussió de Luis Dulzaides, va derivar en‘El del medio de Los Chichos’, amb la guitarra flamenca de Juan Maya.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Però Estopa és també vers abocat cap endins, unmonòleg amb un mateix, com ‘El último renglón’,del disc nou, una d’aquestes cançons que, diu David, són com xerrades amb el psicòleg. Es va avenir molt amb ‘Ya no me acuerdo’, el ‘moment Jose’ per excel·lència, en un tram que va conduir a una de les peces més heterodoxes de ‘Fuego’, la ‘Pobre Siri’ en diàleg amb la veu dels iPhone per il·lustrar lasolitud còsmicadel ciutadà contemporani.

Amb ‘Me falta el aliento’David i Jose van emprendre la recta final de clàssics amb‘Partiendo la pana’, ‘Fuente de energía’ i un segon ‘medley’, aquest acústic, amb cita a ‘Me’n vaig a peu’, de Serrat, a l’estil rumber, compartida per un Sant Jordi en panoràmica intimitat. Tancant, els fetitxes primigenis, ‘Cacho a cacho’ i ‘Como Camarón’, recordant com va començar aquesta història i agafant forces amb vista a tot el que aquest 20è aniversari els pugui reservar.