El problema és a qui es convida

Aquest diumenge tenim nova cita amb el món del cine. Als Premis Oscar, a més de l’espectacle obvi, també analitzarem els vestits impossibles, les preguntes incòmodes, els moments virals, els gestos de les noves parelles, les mirades entre els ex... i sobretot, a les Mamarazzis ens pica la curiositat veure quin paper hi tindran els influencers. A Espanya fa dies que discutim si pinten alguna cosa en aquest tipus d’esdeveniments. La polèmica va començar als Premis Goya, i va seguir al Festival de Màlaga i el debat és el de sempre, que si hi ha més influencers que actors, que si no en saben, de cine, que si això degrada la indústria, que si treuen espai a altres professionals... Sembla que ningú els hi vulgui, allà. Ningú excepte les marques i ells mateixos, que treuen rendiment directe amb la seva presència. Cobren per assistir-hi i posicionen la seva imatge personal. Ells en són els grans beneficiats. Ells i les marques que representen, però ¿i el sector? ¿I el cine?

Abans d’indignar-nos massa potser convé recordar que les catifes vermelles mai han sigut només del cine. En els anys 80, 90, i fins a l’actualitat, és habitual veure supermodels passejant-se per festivals. No són actrius, no presenten pel·lícules. Però ningú sembla escandalitzar-se. ¿Per què? Perquè representaven la indústria de la moda, molt enganxada al cine. La diferència és que ara el paper de les models s’ha substituït, en alguns casos, per les influencers. I això sembla molestar més.

Impacte de les ‘stories’

Cal aclarir que en gairebé totes les ocasions hi són convidades per les marques que patrocinen aquests esdeveniments. Les catifes vermelles funcionen també com a aparador publicitari i el 2026, ens agradi o no, l’audiència ja no està només veient la gala per televisió. Està a TikTok, a Instagram i a qualsevol xarxa social on algú pengi un vídeo. Per a una marca, que un creador amb milions de seguidors gravi un parell de stories des d’un festival pot tenir més impacte que mitja entrevista a la televisió. Així que sí, convidar influencers té tota la lògica del món. És màrqueting pur.

Notícies relacionades

Superdissabte de les lletres catalanes

BCN estrena la ruta Mortadel·lo i Filemó per celebrar el Dia de Francisco Ibáñez

Ara bé. Que tingui lògica de màrqueting no significa que tot valgui. Allà és on apareixen moments surrealistes. Al Festival de Màlaga es va fer viral una entrevista de la influencer Ona Gonfaus. Li van demanar una cosa bàsica en un esdeveniment relacionat amb el cine: que recomanés alguna pel·lícula. La seva reacció va ser "una pel·lícula..., quin rotllo", mig de broma, i quan li van insistir que en digués alguna d’espanyola va acabar esmentant "l’última d’Ocho apellidos..." que es va estrenar el 2023. El vídeo va córrer per xarxes en qüestió d’hores i es va convertir en el símbol perfecte de tot aquest debat.

Però hi ha una petita paradoxa. El més comentat del festival no han sigut ni les pel·lícules ni els premis. Ha sigut aquest moment viral. Així que el sistema, tot i que sigui en negatiu, va funcionar. Va generar clics i titulars. El cine necessita a les marques. Les marques necessiten visibilitat. I les catifes vermelles són el lloc on es troben. El que potser falta és una cosa bastant bàsica: coordinació. Si el cine vol mantenir el prestigi dels seus festivals i les marques volen aprofitar el seu impacte, el més lògic seria alinear objectius. Escollir gent que entengui on és i què està cobrint. Si vas a una catifa vermella de cine... potser convindria saber alguna cosa de cine o preparar-se dues respostes bàsiques. Perquè si no, el problema no és que hi hagi influencers, el problema és a qui s’està convidant.