Les empreses van vendre 45.000 pisos més dels que van comprar

La tendència de què alertava el mercat immobiliari es confirma: les empreses estan desinvertint en residencial i, sobretot, a Catalunya. L’any passat, els fons d’inversió i promotores van vendre 45.000 habitatges més dels que van comprar a Espanya. Del total d’operacions, fins a un 27% es van concentrar a Catalunya, on es van vendre 12.010 habitatges més dels comprats, mentre que 1.700 es van fer a la ciutat de Barcelona. "Les persones jurídiques estan sortint corrents del mercat d’habitatge, i això incidirà encara més en el descens de l’oferta", va dir ahir Alberto Martínez Lacambra, director del Centre Tecnològic del Notariat.

Les dades, presentades en el Col·legi d’Economistes en el marc de la conferència Radiografia del mercat de l’habitatge 2007-2025 amb dades del notariat, confirmen dues tendències. D’una banda, que la desinversió de les empreses en el mercat residencial és patent. De l’altra, a l’analitzar qui absorbeix els actius alliberats per les empreses, s’observa un traspàs progressiu d’habitatges cap a compradors particulars. El 2025, les compres fetes per persones físiques a Espanya van equivaler a gairebé el 7% de les vendes efectuades per persones jurídiques, una proporció que s’enfila a l’11,93% a Catalunya i a l’11,54% a Barcelona.

Pel costat de les compres, les persones jurídiques van representar el 10,7% de les compres d’habitatge a Espanya, un percentatge que puja fins al 12,3% a Catalunya i al 13,8% a Barcelona l’any passat. "Quan parlem d’habitatge, d’empresa o d’integritat financera, no parlem només de transaccions, sinó també de confiança estructural, que es construeix sobre la seguretat jurídica", va assenyalar el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín. Segons la seva opinió, "l’alta demanda d’habitatge, juntament amb una oferta molt reduïda, pot ser l’embrió d’una revolució social".

En aquest context, els notaris van alertar que el preu nominal de l’habitatge plurifamiliar ha passat de 2.077 euros el 2007 a 2.500 euros en l’actualitat. D’aquesta manera, remarquen que no ha sigut fins al 2025 quan a Espanya s’ha superat el nivell nominal de preus de l’habitatge registrat el 2007, i s’ha situat un 5,6% per sobre del de fa 19 anys. En termes reals, però, els preus segueixen un 25% per sota dels nivells del 2007.

Tot i això, reconeixen que és un problema que va per ciutats i barris, perquè a Barcelona els preus reals del mercat de l’habitatge ja són un 5,5% més cars que els nivells rècord a què van arribar durant la bombolla immobiliària, segons el Portal Estadístic del Notariat. En concret, el 2025, el preu mitjà va ser de 4.587 euros per metre quadrat, un 10,8% més que el 2024 i per sobre dels nivells del 2007. Si bé en el conjunt de Catalunya no superen els màxims previs a la crisi financera, sí que acumulen un fort rebot del 70% des dels mínims del 2013, fins als 2.628 euros per metre quadrat.

Accés dels joves

Notícies relacionades

Detingut el president de la Cambra de Comerç d’Alacant

Els accionistes de Mapfre aproven el dividend més gran de la seva història

L’augment dels preus, que es veu reflectit en l’accés dels joves al mercat de l’habitatge, també posa de manifest el creixent pes del suport familiar. Així, els compradors d’entre 18 i 30 anys van representar el 2025 a Catalunya el 12,84% del total d’operacions, molt per sota del 24,75% del 2007. En el conjunt d’Espanya, la xifra es redueix fins al 9,63%.

En conseqüència, les donacions d’habitatges de pares a fills han augmentat de manera significativa en els últims anys i han passat de 19.042 operacions el 2019 a 30.535 el 2025. A Catalunya, al seu torn, aquestes donacions han passat de 1.483 a 2.921 operacions.