Madrid embogeix amb el 'buen querer' de Rosalía

Tot i que a Milwaukee encara hi hagi qui no sàpiga d’ella, Rosalía Vila s’ha convertit a Espanya en «un Kawasaki que per seguidilles» s’ha menjat el 2019 i que aquesta nit, amb el seu llaç vermell sanguini, ha lacrat una de les pàgines més honroses de la nostra història musical recent.

A Madrid ha arribat després d’esgotar en dues hores les entrades del concert, que succeeix el seu enorme èxit a Barcelona i que té la qualitat de ser el seu debut al multitudinari Wizink Center i tancar la gira que l’ha vist passar en un any de sobtat fenomen nacional amb ‘Malamente’ a la primera figura musical que, cantant en espanyol, nominen al Grammy a millor nou artista.

Fins i tot saber si la catalana materialitza alguna de les dues candidatures a què aspira en aquests premis, o calibrar de manera racional quin ha sigut el seu abast més enllà dels titulars triomfalistes (en realitat el seu ‘Con altura’ és només la cinquena cançó més escoltada a Espanya d’aquest any a Spotify), el que s’ha viscut aquest dimarts a Madrid ha sigut una qüestió de pur cor.

Millor àlbum del 2018

Perquè les prop de 16.000 persones congregades han bategat amb ella i ha embogit entre «oles» i «ais», i això que la presència de Rosalía a Madrid no és ni de lluny un fet aïllat o estrany. La del Wizink Center ha sigut la seva quarta incursió a la regió des que fa poc més d’un any va començar a deixar entreveure a l’apartat festival Cultura Inquieta i davant de la mirada atempta de Pedro Almodóvar el seu revolucionari segon disc,‘El mal querer’, distingit amb el premi Ruido per la premsa musical nacional com el millor àlbum del 2018.

En lloances de multituds el va estrenar en un concert històric en una plaça de Colón atapeïda de fidels i, fa només cinc mesos, es va convertir en un dels grans atractius del’última edició del festival Mad Cool festival Mad Coolen l’obertura del qual va emmudir unes 40.000 persones. La proposta no ha variat en la seva essència des d’aquell debut a Getafe (Madrid) davant d’uns quants milers. En tot cas, més enllà de la incorporació al repertori de peces recents com ‘A palé’ o‘Yo x ti, tú x mí’, s’ha enrobustit, amplificat amb grans pantalles i projeccions diverses, perfeccionat al nivell d’una estrella global.

Cançons de Rosalía

«¡Madrid, bona nit! ¡Estic tan agraïda de poder tornar aquí per tocar per a tots vosaltres!», ha exclamat minuts després de saltar a l’escenari, ferma, captivadora i a cop de percussió al costat de les seves sis ballarines bessones, els seus ‘palmeros’ i coristes i El Guincho com a artesà d’estratègics arranjaments digitals.

Ho ha fet 15 minuts després de les nou del vespre amb ‘Pienso en tu mirá’, amb un bodi blanc lunar de llarguíssimes mànigues i un llaç carmesí, posant-li art, però sobretot la precisió mil·limètrica i el detall que se li suposa a qui ha sabut construir tal ascens en tan brevíssim termini de temps.  Si en ‘A palé’ ha mostrat la seva faceta de rapera crua, amb ‘Barefoot in the park’ ha deixat pas a la seva sensibilitat emocional i amb ‘Que no salga la luna’ els seus orígens flamencs.

Aquests han sortit a doll i ‘a cappella’ en la seva interpretació de ‘Catalina’, del seu primer àlbum ‘Los ángeles’, també distingit amb el premi Ruido al millor disc espanyol del 2017. «Apúnteme usted, señor escribano», canta, i el seu llarg ‘quejío’ final trenca el Wizink Center. «‘Di mi nombre’», proclama a continuació, i l’auditori va corejar de principi a final la lletra d’un altre dels seus èxits, abans d’encarnar l’escenari amb les seves històries de passions fatals en ‘De aquí no sales’, impactant orquestració coreogràfica que simbolitza la rebel·lia i l’apoderament femení.

Participació d’Ozuna

«Madrid, ¿esteu brillant o no?», inquireix després de posar-li això mateix a la nit amb el tema junt amb J Balvin que li va donar el seu primer passaport transfronterer i, per contrast, després de portar milers d’assistents castellanoparlants a cantar rumba en català amb ‘Milionària’. El ‘jondo’ no desapareix mai del tot de l’espectacle i a això torna per versionar desbordant de mestissa agudesa electrònica amb ‘No me llames más que ya no voy de Rodolfo Parrita’. No decau tampoc l’hipnotisme visual i, quan semblava haver disparat totes les bales, crea una bellíssima posada en escena amb les seves ballarines banyades en llum a compte de ‘Lo presiento’.

Notícies relacionades

Totpoderosa Rosalía

¿Val la pena?

I ‘Quién lo diría’. Les sorpreses no acaben, amb la irrupció inesperada de l’ídol porto-riqueny Ozuna sobre l'escenari per recuperar en viu el seu ‘Yo x ti, tú x mí’ entre el clamor eixordador de la generació Z i el delsmil·lennistes. «Això d’‘El mal querer’ ha sigut el més emocionant que m’ha passat en la vida i ha sigut per vosaltres. No sé quan tornaré a cantar en un lloc com aquest, però em sento molt feliç i, Madrid, ¡espero veure’t aviat!», ha dit abans declarar el seu amor ‘Con altura’ per la capital.

Passada l’hora d’espectacle i un milió de sensacions, hi ha hagut temps per a una propina amb gust de paga extra: ‘A ningún hombre’, ‘Aute cuture’ i, és clar, l’origen de tot, aquesta fusió perfecta de flamenc, hip-hop, electrònica i pop que va sacsejar el món amb ‘Malamente’. Tra, tra.