28 set 2020

Anar al contingut

Crònica teatral

Teatre polític pur i dur

Ostermeier redueix al mínim l'artifici escènic en 'Retour à Reims', la seva versió de l'assaig del sociòleg i filòsof francès Didier Eribon

José Carlos Sorribes

Teatre polític pur i dur

Mathilda Olmi

El Temporada Alta va tancar el cap de setmana amb una oferta de plats forts en què Thomas Ostermeier va estar en primera línia. El prestigiós director de la Schaubühne de Berlín va tornar al festival amb una peça de teatre polític a partir de l’assaig ‘Retour à Reims’, del sociòleg i filòsof Didier Eribon. Teatre polític pur i dur amb la seva versió d’un text del 2008 que aborda la ruta que ha portat a l’auge de la ultradreta a França, amb el Front National dels Le Pen. Una formació que té el seu graner de vots en el que era territori del Partit Comunista. Sobra dir que una dècada després, amb l’auge populista i ultra, la mirada teatral d’Ostermeier a Retour à Reims avui resulta d’extrema necessitat. No sobra ni un senyal d’alarma.

Per això el director alemany ha optat per reduir l’artifici escènic en la seva versió de l’assaig. Una actriu (Irène Jacob) es presenta en un estudi de gravació per posar la veu en off d’un documental de l’assaig d’Eribon, un intel·lectual desclassat que fa examen de consciència després de la mort del seu pare. De fill de classe obrera va passar a ser un intel·lectual, amb una presa de consciència de la seva homosexualitat pel mig. A l’estudi, a part de l’actriu, hi ha el director (Cédric Eeckhout) i l’encarregat de so (Blade McAlimbaye).

El missatge
sobre l’auge de la ultradreta és tan potent que la teatralitat es ressent

Jacob exerceix de narradora (poc personatge per a una actriu de la seva fama) d’un documental que veiem en una pantalla al fons. Tot amb referències franceses, des dels suburbis on creix l’FN a la ressaca del maig del 68 o l’actualitat dels ‘armilles grogues’.

La reflexió d’Eribon apunta aquesta esquerra descafeïnada incapaç d’articular un discurs combatiu i no tecnòcrata. Si queda marge per a l’esperança, és en figures com la de l’encarregat de so, d’origen senegalès. Al marge que McAlimbaye es marca a l’intermedi un inesperat i brillant rap reivindicatiu, ell posa el focus en la segona trama que recorre ‘Retour à Reims’:la de la colonització europea i el drama dels immigrants al Mediterrani.