Anar al contingut

HOTEL CADOGAN

Els Tolstoi, espionatge domèstic

El matrimoni amb prou feines es parlava, i va idear un sistema pervers per comunicar-se: la lectura d'esquitllentes dels seus respectius diaris

Olga Merino

Els Tolstoi, espionatge domèstic

D’un país vastíssim, els paisatgistes russos es van decantar sobretot per plasmar el lirisme de la regió central, amb les seves distàncies diluïdes en el punt de fuga, la seva sensació de calma i la malencolia dels boscos d’aurons i bedolls que s’estenen en suaus onades. Allà l’estiu és una rialla fugaç, la tardor un malbaratament d’ocres i l’hivern un silenci tou fins que irromp l’esclat violent de la primavera, amb la seva tirania de fang. Doncs bé, en aquest oli va néixer, va viure i va escriure les seves millors obres el comte Lev Tolstoi, a la hisenda familiar de Iàsnaia Poliana, a uns 200 quilòmetres de Moscou, avui convertida en casa-museu.

De nou s’entreveu des de la finestra de l’Hotel Cadogan un paisatge únic estretament vinculat a un amor dissortat, el que es van professar l’autor d’‘Anna Karénina’ i la seva dona, Sofia Tolstaia, qui va aconseguir fer de la mansió campestre una llar tranquil·la i confortable per a l’escriptura (la d’ell). Tot i que va ser una dona talentosa, ben dotada per a l’exercici de les arts –la seva incursió en la naixent fotografia i els seus ‘Diarios, 1862-1919’ (Alba) així ho suggereixen–, es va bolcar en la casa i l’obra del marit, fins al punt que va arribar a mecanografiar almenys set vegades el totxo complet de ‘Guerra i pau’.

Després de 13 fills en comú, dels quals només 8 van sobreviure, i gairebé mig segle de matrimoni, la convivència entre tots dos es va tornar una copa de cianur escumós. Ella havia de ser un tàvec insistent en el retret; ell, una paret de gel, hàbil per al sarcasme. Amb prou feines es parlaven, però van idear un sistema pervers per comunicar-se: la lectura dels respectius diaris. «L’amor no existeix –va escriure Tolstoi en el seu–, només la necessitat física del coit i la necessitat pràctica d’una companya de vida». Un dard enverinat que va trobar rèplica en el de la dona: «Tant de bo hagués llegit això fa 29 anys; no m’hauria casat mai amb ell».

Convertit en un il·luminat, mig profeta i vegetarià, Tolstoi va fer els estris en la nit del 27 d’octubre de 1910, amb 82 anys acabats de fer, i va tocar el dos de casa, fent-se acompanyar pel seu metge de capçalera, mentre la seva dona dormia. Va morir deu dies després a l’estació d’Astápovo. Un final de novel·la per a un geni del realisme. 

Temes: Hotel Cadogan