Barcelona Sants, estació tercermundista

N’és un bon exemple l’estat tercermundista en què es troba Barcelona Sants. La segona estació més transitada d’Espanya és utilitzada cada any per gairebé 47 milions d’usuaris entre Rodalies, mitjana i llarga distància i alta velocitat. Les seves obres d’ampliació, pressupostades en 410 milions d’euros, van amb retard, tot i que ni el Ministeri de Transports ni Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries, posen dates al calendari.

Notícies relacionades

Així tot

El resultat de la mamografia

És ben cert que aquestes obres de modernització i ampliació de Sants eren crucials, perquè la instal·lació s’assemblava més a un poliesportiu atrotinat que no pas a un recinte ferroviari de primer nivell. No obstant, executar-les d’una manera tan abrupta i hostil és un càstig als viatgers, com qualsevol usuari pot comprovar diàriament. Que s’hagin tancat 25 dels seus 30 locals converteix el vestíbul de l’estació en una sala fantasma, en què ni la farmàcia, ni la cafeteria principal ni la botiga d’última hora ja no aixequen la persiana. Com explica Glòria Ayuso, els últims mohicans són una cafeteria mínima i un McDonald’s, que han convertit l’ampolleta d’aigua en un bé efímer i de gran luxe.

Adif es defensa i afirma que els comerços han triat entre rescindir el contracte o suspendre’l de manera temporal fins a tenir un nou emplaçament a la Sants remodelada. Tot i que sigui així, hauria d’haver planificat més bé el servei, que deixa uns passatgers ja prou estressats perquè el tren no arriba gairebé mai a l’hora. Només una reacció a temps demostrarà que Adif és el gestor d’infraestructures que el país necessita.