Editorial
Avortament i consens
Si es pretengués de manera sincera reformar la Constitució, el primer pas seria buscar un gran pacte
El debat sobre l’avortament sempre ha reportat al PP més perjudicis que no beneficis, fins al punt que un intent de retallar la llei de terminis del 2010 va costar el lloc al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, el 2014. El llavors president, Mariano Rajoy, va retirar aquesta reforma, perquè ni tan sols hi havia consens en el seu propi partit i perquè els sondejos indicaven, i indiquen, que el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és acceptat per la majoria de la societat espanyola, inclosos molts dels votants conservadors. Per contra, els socialistes, autors de les normes que garanteixen l’accés lliure a l’avortament, sempre han fet bandera d’aquest dret de les dones, fet que, sens dubte, els ha reportat rèdits electorals. És per això que ara, quan la discussió sobre l’avortament ha ressorgit per la malaptesa del PP de Madrid, el president Pedro Sánchez ha tornat a enarborar aquesta ensenya per plantejar una reforma que la blindi a la Constitució. És una iniciativa que pretén perseguir almenys dos objectius. D’una banda, i si això fos factible, impedir que un hipotètic govern que necessiti el suport de Vox reverteixi aquest dret i, de l’altra, aprofitar que els populars s’emboliquen en la seva pròpia troca, per reafirmar-se en el feminisme i, sobretot, per recuperar el suport de les dones, que se’n va ressentir després de saber-se el comportament de José Luis Ábalos.
Malgrat que el mateix líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha mirat de posar seny en la discussió assegurant que, si governa, garantirà que qualsevol dona que opti per la interrupció de l’embaràs podrà fer-ho amb la millor atenció mèdica i psicològica, "conforme a les lleis", la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha entrat en el debat per posicionar-se més a prop de Vox que de les posicions de la direcció del seu partit.
La proposta del Govern podria ser considerada positivament si fos sincera, si fos viable –però no ho és pas, i l’Executiu ho sap– i si servís per aconseguir els seus objectius declarats –i hi ha juristes que en dubten–. Sentències del Tribunal Constitucional han estimat fins ara que el dret a l’avortament es pot interpretar que està inclòs dins d’un dels drets fonamentals, el dret a la integritat física i moral recollit a l’article 15 de la Constitució, però modificar-lo per aclarir-ho de manera explícita implicaria un procediment (dissolució de les Corts, referèndum) impensable. Però això proposa reformar l’article 43.4 de la Constitució, per a la qual cosa només cal una majoria qualificada al Congrés dels Diputats al formar part no dels drets fonamentals sinó simplement d’un "principi rector", com el dret a l’habitatge. No és menys inviable, ja que només es pot donar amb la concurrència del PP, però alguns juristes assenyalen que incloure’l en aquest capítol de la Constitució rebaixaria encara més el nivell de protecció del dret a l’avortament.
Es tracta, per tant, d’una iniciativa retòrica i efectista, dirigida bàsicament a palesar algunes contradiccions de l’oposició davant l’electorat femení, en una mena de representació teatral incoherent. Tornem a ser davant una qüestió que requeriria, com tantes d’altres, l’acord dels grans partits, dels dos partits que han garantit i garanteixen l’estabilitat del sistema democràtic. Però en cap cas s’ha plantejat buscant un gran pacte, com va fer el president Emmanuel Macron a França amb una iniciativa semblant. S’ha pensat partint de la polarització. I això també comporta un retrocés, perquè garantir el dret a l’avortament també requereix un ampli consens.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
