'Zombieland: Mata y remata', la broma aguanta el just

Ruben Fleischer no té relació familiar amb Max Fleischer i Richard Fleischer. Si fos parent del creador de Betty Boop i del director de 'Los vikingos’, potser hauria heretat una mica del sentit del ritme i el temps cinematogràfic que no té 'Zombieland: Mata y remata, una comèdia de terror amb temps morts i gags disfuncionals.

Benvinguts a Zombielandtenia més substància, bàsicament perquè sorprenia el tractament gore–còmic de la variant dels morts vivents. Però passada la sorpresa inicial que va poder suposar aquell film fa ja 10 anys, aquesta continuació aporta ben poc en la configuració dels personatges (els mateixos amb l’aparició al límit de Bill Murray i l’afegit dels interpretats per Zoey Deutch i Rosario Dawson, la dona objecte i la dona forta perquè ningú es queixi) i en les situacions zombi a les quals s’enfronten.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

La broma s’aguanta el just perquè el vessant autoparòdic dels actors protagonistes així ho permet, però cada situació (l’estada a la Casa Blanca, l’estada en una imitació de Graceland, dos edificis icònics nord-americans) s’estira massa fins a arribar al clímax en una espècie de comuna hippy assetjada per uns zombis molt més duradors i difícils de matar definitivament que els normals.

El mort vivent ho accepta tot, de la poètica de l’horror a l’acudit barat passant pel ‘gore’ digital. Estaria bé trobar de tant en tant un punt mitjà.