Rècord d’identificacions policials a Catalunya: 1,2 milions el 2024

Del total d’identificacions, 619.624 van ser a persones nacionals (gairebé el 52%) i 588.125 a persones estrangeres. Per gènere, es va identificar 930.350 homes davant 277.380 dones. Al creuar les dades per nacionalitat i gènere, els Mossos van identificar més homes estrangers (489.659) que nacionals (440.674), i gairebé el doble de dones espanyoles (178.930) que estrangeres (98.436).

La majoria de les identificacions es van concentrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana, tot i que també van destacar municipis costaners com els de la Costa Brava i el litoral de Tarragona, on l’augment de població turística a l’estiu incrementa la conflictivitat i, per tant, les intervencions policials.

Motius de les identificacions

Més de 600.000 identificacions es van realitzar en el marc d’operacions de seguretat ciutadana i tasques de vigilància, relacionades amb robatoris, tràfic de drogues, violència de gènere o incompliment d’ordres judicials. Segons Interior, en aquests casos se solen identificar persones reincidents davant la sospita que puguin tornar a delinquir.

Uns 250.000 casos corresponen a dispositius ordinaris o especials, com controls per retirar armes blanques o evitar el consum de drogues en zones d’oci. 59.000 identificacions més es van realitzar en contextos d’ordre públic, incloent manifestacions, concentracions o conflictes al carrer. A més, en patrullatges rutinaris es van registrar 20.544 identificacions, i 2.237 en operacions vinculades al medi ambient, com abocaments il·legals o incendis forestals.

Cal apuntar que el 2024, els Mossos d’Esquadra van posar en marxa diversos plans de seguretat enfocats en la prevenció i resposta a la delinqüència, amb especial reforç a l’estiu i grans esdeveniments. Van destacar el nou Pla Integral de Seguretat d’Estiu, que va fusionar els plans Helios i Ònix i va incorporar més de 800 agents i 1.500 antiavalots; el Pla Director per a la Copa Amèrica, amb 400 efectius addicionals en zones clau de Barcelona; i la intensificació del Pla Daga contra armes blanques, amb controls diaris i més sancions. A més, es van reforçar les operacions contra lladres multireincidents.

Crítiques per perfil racial

El 2021, es van realitzar 984.188 identificacions. No obstant, aquell mateix any un informe de SOS Racisme, que va analitzar només les dades de set comissaries de zones amb alta presència d’immigració, va comptabilitzar 602.387 identificacions: 359.867 a nacionals i 241.012 a estrangers.

Aquest informe va destacar que, tot i que la població estrangera representava només el 18% del total a Catalunya segons Idescat, la seva taxa d’identificació va ser del 19,2%, davant el 5,5% dels nacionals. En districtes com Ciutat Vella (Barcelona), el 62,19% de les identificacions es van dirigir a població estrangera, que representa el 50,99% del veïnat.

Malgrat el context operatiu, entitats com SOS Racisme, Rights International Spain (RIS) i IRIDIA critiquen que les identificacions s’estan portant a terme amb perfil racial, és a dir, basades en l’aspecte físic o ètnic de la persona.

Notícies relacionades

El fals ‘email’ de Mossos acusant d’un delicte per aconseguir les teves dades bancàries

Troben un cos que podria ser el de la catalana desapareguda el desembre passat al Pirineu francès amb el seu company

Per a SOS Racisme hi ha una «clara discriminació i desproporcionalitat en les identificacions policials a persones racialitzades», una pràctica que, asseguren, es dona amb total impunitat en espais públics i privats. «No són normals: són il·legals i criminalitzadores», afirma el seu informe.

L’entitat disposa de l’‘app’ ‘Parad de Pararme’, una eina perquè persones que es considerin víctimes d’identificacions discriminatòries puguin denunciar aquests fets. Tant RIS com IRIDIA alerten que aquest tipus de pràctiques soscaven la confiança de les persones migrants i racialitzades en les institucions, al sentir-se assenyalades i tractades de manera desigual pel que són, i no pel que fan.