Mor Jessye Norman, deessa del cant, als 74 anys

La deessa del cant s’ha adormit. Jessye Norman, una de les cantants fonamentals de les últimes dècades, va morir el dilluns 30 de setembre envoltada dels seus éssers estimats en un hospital de Nova York. Des que es va saber la notícia, el seu públic que la idolatrava la plora en silenci. Com el de Barcelona, amb el qual va mantenir una història d’amor durant anys gràcies a la lleialtat que la promotora Ibercamera li va professar i que la va portar al Liceu, a l’Auditori o al Palau de la Música Catalana.

Norman aconseguia miracles estranys amb la seva veu i el seu art, posant-se al servei d’unes partitures per crear interpretacions úniques que perduren en la memòria dels qui la seguien amb il·lusió. Els seus recitals es transformaven en festes íntimes i regalava propines com ningú; moltes vegades acabava asseguda davant del piano o cantant ‘a cappella’ una cançó de bressol, el seu meravellós ‘Summetime’ o un ‘blues’ per tallar-se les venes. Recitalista prodigiosa, els seus menús musicals es degustaven esculpits en una veu inconfusible, plena de colors, esmaltada, bonica, brillant i potent que utilitzava per modelar un cant amb fraseig sublim. Norman tenia una estranya capacitat comunicadora a l’assumir obres de Richard Strauss, Wagner, Mahler, Duparc, Berlioz, Ravel, Schubert o Debussy, el mateix que quan mirava al jazz, com va demostrar en el seu debut al Festival de Peralada.

Sobre l’escenari desprenia màgia, talent i absoluta entrega. Malgrat el seu poder tècnic, en el seu cant aquest aspecte passava a convertir-se en una cosa secundària, ja que el seu tret característic era com vivia la música i com es vestia del text.

La soprano afroamericana, que va viure la música des de petita a l’església del seu barri, va morir amb només 74 anys per una septicèmia i una fallada multiorgànica, complicacions d’una lesió a la medul·la espinal que la va apartar dels escenaris el 2015. Marxa també una dona compromesa amb els seus –va crear una escola i un programa per ajudar joves amb talent d’escassos recursos– i implicada en projectes que lluitaven contra la gana i a favor dels sensesostre.

Devoció a França

Notícies relacionades

Jessye Norman, una dama molt mística

Una festa amb Jessye Norman

A tot el món l’adoraven, però aquest amor que va rebre a Barcelona també el va viure a França, on li tenien devoció: allà va cantar, embolicada en una bandera i enfilada sobre l’Arc de Triomf parisenc, a les festes del bicentenari de la Revolució  Francesa; allà la van anomenar Comendador d’Honor de les Arts i les Lletres i també van batejar una flor amb el seu nom.

Aquesta icona del cant va néixer el 15 de setembre de 1945 a Augusta, Geòrgia, i es va guanyar un lloc a l’olimp líric des del seu debut a Berlín el 1969 com a Elisabeth de ‘Tannhäuser’. Ja consagrada, va aturar la seva carrera durant un lustre per replantejar la seva tècnica i va tornar per arrasar per allà on passava. El seu repertori operístic, ampli en estils però no gaire nombrós, sempre significava una aportació: no deixava ningú indiferent amb les seves interpretacions. La seva biografia autoritzada, ‘Stand up straight and sing!’, es va editar el 2014, però el seu gran llegat és la seva impressionant producció discogràfica que li va omplir les prestatgeries de premis internacionals, entre els quals cinc Grammy. Adéu, Jessye.