Jessye Norman, una dama molt mística

I va aparèixer la dama. Impactant, amb un espectacular vestit de color blanc cru. Reina al regne de les dives, la soprano d'Augusta tornava per mostrar la seva versatilitat. Un altre cop amb el programa d'homenatge a Duke Ellington que ja havia presentat a Catalunya. Però això poc va importar a un públic entusiasta, entre el qual hi havia el líder de CiU, Artur Mas, el seu company de files Joan Vilajoana i Salvador Alemany, conseller delegat d'Abertis.

Dotada de grans recursos vocals, Norman es va moure amb autoritat per un repertori allunyat dels seus habituals recitals d'òpera i lied. Però aquesta proposta jazzística li permet mostrar el seu caràcter histriònic i la capacitat per teatralitzar, sempre amb elegància i una certa sofisticació, les seves interpretacions.

Notícies relacionades

La volta al món en 132 dies

Arrenquen de nou les obres de prolongació de l’L8 de FGC a Muntaner

El recital va oferir tot el que era previsible. Ni tan sols les ràfegues d'aire que en alguns moments van fer volar les partitures dels músics, van alterar el programa. Els problemes del baixista Jeremy Brown per retenir els papers al faristol van ajudar el xou al provocar les rialles i també els aplaudiments per al músic quan va aconseguir subjectar-los.

Anècdotes a part, la diva va mostrar tot el misticisme que requeria una primera part dedicada a la música sacra d'Ellington. A la segona, la gala va pujar de to amb la interpretació d'estàndards de jazz. Una molt personal versió deSummertime, en l'últim bis, va aixecar el públic del seient. I una cosa més. No disparin mai al pianista, però molt menys si es tracta de Mark Markham, extensió de Norman a l'escenari, que va delectar amb impagables solos. I tampoc ho facin amb el trompetista Mike Lovatt, amb una intervencions magnífiques que van merèixer una calorosa acollida del públic.